INTRANET
El Pla normatiu de l'Administració General de l'Estat és el document que conté les iniciatives legislatives o reglamentàries dels diversos departaments ministerials que es preveuen de presentar al Consell de Ministres perquè els aprovi. El document va ser presentar a primers de maig, i com el Consejo COLEF posa en relleu, "el que hi apareix (o el que no hi apareix) no és una anècdota", i el que es confirma és "una cosa que ja estàvem veient i que ara es fa impossible ignorar: l'esport ha desaparegut de l'agenda normativa efectiva de l'Estat". En conclusió, es confirma la desactivació de la política normativa en esport, després de la Llei de l'esport aprovada el 2022 i l'esperança en la llei estatal de regulació de l'exercici professional.
Per tot posar en context les i els professionals, des del COPLEFC ens fem ressò de la notícia publicada pel Consejo COLEF.
La publicació del Pla Anual Normatiu (PAN) 2026 permet comprovar, amb més claredat que en anys anteriors, una tendència que ja no es pot explicar per factors conjunturals o retards específics: l'esport ha deixat de ser un àmbit d'actuació normativa efectiu en l'agenda del Govern.
No és només l'absència de determinades iniciatives o el retard en la tramitació de normes específiques, el que revela el PAN 2026 va més enllà: la manca d'activació sostinguda del sistema regulador de l'esport, que afecta tant el desenvolupament normatiu de la Llei 39/2022, de l'esport, com la continuïtat de les iniciatives estratègiques anunciades.
De la prioritat normativa a la desaparició en la planificació
L'evolució dels últims anys dibuixa un patró inequívoc. El 2022, el Govern espanyol va col·locar l'esport al centre de la seva agenda normativa incorporant al PAN tant l'aprovació d'una nova Llei de l'esport com la futura llei d'ordenació professional. La planificació donava resposta a un doble objectiu: actualitzar el marc legal del sistema esportiu i abordar, per primera vegada a nivell estatal, la regulació de l'exercici professional.
No obstant això, a partir d'aleshores, la trajectòria ha estat clarament regressiva. El 2023 l'esport va desaparèixer com a matèria autònoma del PAN; el 2024 hi va reaparèixer sense iniciatives legislatives rellevants; el 2025 hi va haver una activació esporàdica que no es va materialitzar; i, finalment, el 2026, ara l'esport es torna a diluir en la planificació normativa general.
Una trajectòria que no es pot interpretar com una simple reordenació de les prioritats. La reiterada absència d'iniciatives al PAN, juntament amb la manca de resultats efectius, palesa una pèrdua de la centralitat de l'esport com a camp normatiu i, doncs, una absència d'impuls polític i legal sostingut.
Un canvi institucional que dilueix l'esport com a política pública
Aquest procés no es pot entendre al marge del canvi institucional produït amb la integració de l'esport al Ministeri d'Educació i Formació Professional. Lluny de reforçar-ne el pes, aquesta reconfiguració ha suposat, a la pràctica, la dilució dins de les agendes que presenten dinàmiques que no poden ser extrapolables a l'àmbit esportiu.
En aquest context, l'esport deixa d'operar com a política pública amb identitat pròpia i es converteix en un espai subordinat, el desenvolupament normatiu del qual competeix amb prioritats amb més pes polític i pressupostari. La conseqüència és evident: la pèrdua d'impuls normatiu i la dificultat per articular reformes que requereixen una visió específica del sector.
A tot plegat cal afegir-hi una qüestió igualment rellevant: la invisibilitat progressiva del Consejo Superior de Deportes com a actor normatiu. Més enllà de l'esport d'alt nivell i de l'espectacle esportiu, especialment el futbol, no hi ha una capacitat de lideratge eficaç en l'ordenació del sistema esportiu globalment. El resultat és un buit de direcció normativa en àrees essencials per a la ciutadania, com la qualitat dels serveis, la seguretat en la pràctica o la gestió professional.
Una llei estructural sense desplegament normatiu
L'aprovació de la Llei de l'esport el desembre del 2022 va generar una expectativa legítima de desenvolupament normatiu posterior. De fet, és un norma estructural, que depèn altament dels desenvolupaments posteriors per a un ple funcionament.
La mateixa llei es refereix repetidament a les normes reguladores en aspectes essencials del sistema. Però aquests desenvolupaments no han tingut una reflex suficient en els PANs de 2023, 2024 ni del 2026, ni tampoc hi ha hagut un desplegament sistemàtic que permeti afirmar que la Llei s'està executant tal com es va concebre.
La conseqüència és legalment evident: es consolida un desfasament entre la norma aprovada i la implementació corresponent, fet que compromet tant la seguretat jurídica com l'eficàcia del propi marc normatiu.
La llei d'ordenació professional: del compromís a la desprogramació
Si hi ha una iniciativa que il·lustra clarament aquest dèficit d'activació normativa és la llei de l'ordenació professional en l'àmbit de l'esport.
Després de de figurar al PAN 2022 i la vinculació al Pla de recuperació,m Transformació i Resiliència, aquesta norma era una de les reformes clau del sector. Per`la trajectòria posterior ha estat marcada per la discontinuïtat fins a l'exclusió de l'horitzó normatiu el 2026.
L'intent de progrés del 2025 també va mostrar dificultats d'adequació, especialment pel que fa a la previsió d'una igualació d'atribucions professionals entre FP superior i Grau universitari. Unes dificultats que, lluny de resoldre's mitjançant una reformulació del projecte, han donat lloc a la desactivació de la iniciativa en la pràctica.
Per tant, no ens enfrontem a un simple retard, sinó a la pèrdua efectiva d'impuls d'una reforma estructural prèviament assumida com a prioritat (enllaç).
El bloqueig del que caldria executar: el Reial decret d'estatuts
El dèficit d'activació normativa també afecta reglaments amb tramitació pràcticament enllestida.
És el cas del Reial decret d'estatuts generals de l'organització col·legiada de l'Educació Física i Esportiva com a exemple paradigmàtic. Es tracta d'una norma organitzativa, orientada a actualitzar el funcionament de 18 corporacions de dret públic que continuen regint-se per un reglament provisional del 1981 i amb estatuts preconstitucionals. La tramitació ha superat les principals fites de procediment, que la situen en condicions d'aprovació. Però no es publica.
La vinculació d'aquest Reial decret a la futura llei d'ordenació professional el tractament de la qual no ha avançat introdueix una dependència que no respon a la seva naturalesa jurídica i que, en la pràctica, n'ha suposat la paràlisi.
Aquest fet resulta especialment significatiu: ni tan sols s'estan activant les normes ja madures i tècnicament viables, la qual cosa reforça la idea que el problema no rau en la complexitat dels instruments, sinó en l'absència d'una decisió reguladora.
Una conclusió clara: absència de política reguladora en l'esport
L'anàlisi conjunta del PAN 2026 i l'evolució dels anys anteriors permet treure una conclusió evident: l'esport no té actualment una política normativa activa a nivell estatal. Una absència que es manifesta en tres plans interrelacionats: la manca de desenvolupament reglamentari de la Llei de l'esport, la desactivació de la Llei d'ordenació professional i la paràlisi d'instruments reguladors ja madurs.
Les conseqüències d'aquesta situació són rellevants: es dificulta l'ordenació del sector, s'afebleixen les garanties de qualitat i seguretat en la prestació de serveis, i es genera un escenari d'incertesa per a professionals, entitats i ciutadans.
El problema de fons: concepció de lideratge i esport
Més enllà dels aspectes tècnics i jurídics, l'escenari actual obliga a un reflexió més profunda: la manera com s'està concebent l'esport i liderant-lo des de les estructures estatals.
L'esport no pot ser gestionat únicament com a element de projecció institucional, ni quedar reduït a la dimensió d'espectacle o d'impacte mediàtic. És, sobretot, un àmbit d'intervenció pública amb efectes directes sobre la salut, l'educació, la cohesió social i la qualitat de vida de la ciutadania.
L'absència d'un impuls regulador sostingut reflecteix, en última instància, una manca de lideratge orientat a la construcció d'un sistema esportiu ferm, ordenat i basat en l'interès general. El desenvolupament de l'esport requereix una acció pública decidida, capaç d'abordar conflictes, articular solucions i assumir el cost polític d'ordenar el sector.
Reactivar el sistema, no només les regles
Davant d'aquest escenari, el debat no es pot limitar a l'adopció d'una norma concreta. La qüestió substantiva és la necessitat de reactivar el conjunt del sistema normatiu de l'esport recuperant una lògica de planificació, coherència i execució que permeti assolir un compliment efectiu de les normes ja aprovades i acarar, amb rigor, les reformes pendents.
El PAN 2026 no es mou en aquesta direcció. És precisament per això que cal dir-ho ben clar.
PAN 2026: enllaç.
Consejo COLEF: enllaç.