INTRANET
L'anàlisi integrada de les dades corresponents a l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat permet dibuixar una radiografia clara de l'evolució demogràfica, la distribució territorial i les diferències per gènere en la pràctica de l'Educació Física al nostre país durant els darrers cursos acadèmics.
Educació Primària: estabilitat i canvi de tendència demogràfic
A l'etapa d'Educació Primària (que ordinàriament abraça dels 6 als 12 anys i compta amb una dedicació mínima curricular de 385 hores repartides en sis cursos), la pràctica de l'Educació Física és universal per a tot l'alumnat escolaritzat.
Segons les dades de l'Observatori Català de l'Esport (2026), durant el curs 2025-2026 es comptabilitzen un total de 435.944 practicants d'Educació Física a les escoles catalanes. Si es compara aquesta xifra amb la del curs anterior (2024-2025), quan el total era de 444.140 alumnes, s'observa un descens de 8.196 practicants (-1,84%). Aquesta reducció reflexa el canvi en la corba demogràfica i la caiguda progressiva de la natalitat que comença a fer-se palesa a les aules de primària.
Per la seva banda, si s'analitza l'evolució internivell del curs 2025-2026, s'observa un increment progressiu del nombre d'alumnes a mesura que s'avança de curs:
1r de Primària: 63.649 alumnes.
2n de Primària: 67.854 alumnes.
3r de Primària: 71.854 alumnes.
4t de Primària: 75.338 alumnes.
5è de Primària: 77.787 alumnes.
6è de Primària: 79.462 alumnes.
Pel que fa a la distribució per gènere en aquest darrer curs, del total de 435.944 practicants, 223.400 són nens (51,2%) i 212.544 són nenes (48,8%). Territorialment, la província de Barcelona concentra el volum més gran de practicants amb 312.420 alumnes (71,7%), seguida de Tarragona amb 50.065 (11,5%), Girona amb 47.406 (10,9%) i Lleida amb 26.053 (6,0%).
Educació Secundària Obligatòria (ESO): sostre demogràfic i continuïtat en la pràctica
L'etapa de la Secundària Obligatòria (12 a 16 anys) s'estructura en quatre cursos i compta amb una dedicació mínima curricular de 280 hores totals (210 hores repartides entre 1r i 3r d'ESO i 70 hores a 4t d'ESO).
D'acord amb l'Observatori Català de l'Esport (2026), el curs 2025-2026 compta amb 339.813 practicants d'Educació Física a l'ESO. En comparació amb el curs 2024-2025, quan es va assolir la xifra de 344.917 alumnes, s'enregistra un lleuger descens de 5.104 estudiants (-1,48%), tot mantenint xifres molt elevades corresponents a generacions d'alta natalitat que ara es troben en la fase final de l'educació obligatòria.
La distribució dels practicants per cursos durant el curs 2025-2026 mostra la següent evolució:
1r d'ESO: 80.246 alumnes.
2n d'ESO: 84.821 alumnes.
3r d'ESO: 86.903 alumnes.
4t d'ESO: 87.843 alumnes.
En la divisió per sexes, l'alumnat masculí representa el 51,7% (175.544 nois) i el femení el 48,3% (164.269 noies). A nivell territorial, Barcelona encapçala el registre amb 243.588 alumnes, seguida de Tarragona amb 39.368, Girona amb 36.603 i Lleida amb 20.254 practicants.
Batxillerat: l'etapa postobligatòria i la continuïtat de la matèria
A l'etapa del Batxillerat (16 a 18 anys), la matèria d'Educació Física manté la seva presència curricular, especialment al primer curs de l'etapa de modalitat. Tot i tractar-se d'uns estudis no obligatoris, les dades recollides per l'Observatori Català de l'Esport indiquen la consolidació del nombre d'estudiants que cursen la matèria en els diferents itineraris acadèmics (Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Tecnologia, i Arts).
A diferència de les etapes obligatòries, la xifra total de practicants a Batxillerat ve determinada per la taxa d'escolarització postobligatòria i la tria d'itineraris dels estudiants. No obstant això, la tendència en els darrers anys mostra una participació sostinguda i un equilibri entre la presència de nois i noies que continuen fent activitat física en el marc de la seva formació acadèmica, mantenint la mateixa pauta de concentració territorial a la demarcació de Barcelona respecte a Girona, Tarragona i Lleida.
Perspectiva històrica: evolució dels darrers 5 i 10 anys
L'anàlisi de la sèrie temporal de la darrera dècada permet identificar clarament el cicle demogràfic que travessa el sistema educatiu català:
Evolució a 10 anys (2015-2025/2026): fa una dècada, les aules d'Educació Primària van assolir els seus màxims històrics de matriculació, fruit de la recuperació de la natalitat dels anys posteriors al 2000. Paral·lelament, l'ESO registrava xifres significativament inferiors a les actuals. En deu anys, la corba demogràfica ha avançat de l'escola a l'institut, desplaçant el pic d'alumnat cap a la secundària i provocant l'inici del buidatge progressiu de les aules de primària.
Evolució a 5 anys (2020-2025/2026): en el darrer quinquenni, l'impacte de la devallada de la natalitat s'ha consolidat a la Primària, on es registra una reducció acumulada continuada de practicants d'Educació Física. Per contra, l'Educació Secundària Obligatòria ha viscut en aquests últims 5 anys la seva etapa de màxima pressió de matriculació («efecte borsa»), arribant al seu sostre i iniciant ara també una lleugera tendència a la baixa que es mantindrà durant els pròxims cursos.
Aquesta dinàmica decennal confirma que, si bé el percentatge de cobertura de l'Educació Física es manté en el 100% de l'alumnat en edat escolar obligatòria, el volum total de practicants oscil·la directament en funció de les transformacions demogràfiques de la societat catalana.
Conclusions i reptes per al sector professional
L'anàlisi longitudinal de les dades aportades per l'Observatori Català de l'Esport posa de manifest dos fenòmens clau:
La transició demogràfica: l'evolució de les xifres entre els cursos 2024-2025 i 2025-2026 reflecteix l'inici d'una reducció gradual del volum d'alumnat a l'Educació Primària i a l'ESO, una realitat que impactarà en la planificació educativa dels pròxims anys.
L'equitat i la cobertura universal: l'Educació Física escolar continua sent l'únic espai on la totalitat d'infants i adolescents garanteix un mínim d'activitat física setmanal, independentment del seu origen socioeconòmic o del seu nivell de pràctica esportiva extraescolar.
Per als professionals de l'activitat física i de l'esport (Educadors i Educadores Físiques Esportives), aquestes dades subratllen la rellevància de defensar la qualitat de la matèria, promoure l'increment d'hores lectives i assegurar una continuïtat educativa que connecti l'escola amb l'entorn comunitari i esportiu.
Podeu consultar totes les dades clicant aquí.
Fonts de referència:
Observatori Català de l'Esport (2026). Practicants d'Educació Física a l'Educació Primària (2025-2026). Generalitat de Catalunya: Departament d'Educació i Formació Professional.
Observatori Català de l'Esport (2025). Practicants d'Educació Física a l'Educació Primària (2024-2025). Generalitat de Catalunya: Departament d'Educació.
Observatori Català de l'Esport (2026). Practicants d'Educació Física a l'Educació Secundària Obligatòria (2025-2026). Generalitat de Catalunya: Departament d'Educació i Formació Professional.
Observatori Català de l'Esport (2025). Practicants d'Educació Física a l'Educació Secundària Obligatòria (2024-2025). Generalitat de Catalunya: Departament d'Educació.
Observatori Català de l'Esport. Practicants d'Educació Física a Batxillerat. INEFC / Generalitat de Catalunya.