INTRANET
El debat titulat "L'esport i l'activitat física són eines de salut" va tenir lloc el 18 d'abril a l'INEFC de Barcelona, i com a participants: Òscar Ordeig (PSC), Marta Vilalta (ERC), Elena Fort (Junts), Aïda Llauradó (Comuns) i Juan Fernández (PP), mentre que Iolanda Latorre, de l'ADECAFF, va ser-ne la moderadora. La trobada es va plantejar en cinc blocs: governança, tracte fiscal, promoció de l'activitat física i esportiva, equipaments esportius i projecció de país. Introduïts cadascun amb preguntes concretes, a les quals els polítics van anar posicionant-se i deixant una sèrie de compromisos que s'hauran de materialitzar en funció del nou Govern que acabi sorgint dels resultats i els pactes que es puguin anar concretant a partir del dia 13 de maig, posterior a les votacions a tot Catalunya. Algunes d'aquestes propostes tenen a veure amb el conjunt de formulacions efectuades pel COPLEFC, mitjançant el document Peticions en defensa del sector i de les professions de l'activitat física i l'esport.
Algunes conclusions del llarg debat, que va superar les dues hores, marcat per una conversa cordial, amena i fàcil, sense interrupcions entre intervinents, van tenir la unanimitat dels participants, i d'altres, en canvi, van quedar limitades a algunes opcions polítiques.
Entre les paraules i les idees que més es van repetir, cal destacar la referència a la transversalitat inherent a l'esport i l'activitat física, així com la necessitat d'escoltar tots els agents implicats en el sector per poder disposar d'una bona governança, amb la màxima col·laboració pública-privada i la vinculació de l'esport amb la salut, a més d'altres virtuts com ara la capacitat d'integració i cohesió social, i de la significació econòmica que li és pròpia, juntament amb la necessitat d'inversió en equipaments perquè no esdevinguin obsolets.
Sobre qüestions específiques, per exemple una futura Conselleria d'Esport i Activitat Física, des de Junts s'hi van declarar absolutament partidaris, com també els Comuns i així mateix el PP. En paraules de Juan Fernández, no per "estètica", sinó per tenir incidència en el pressupost, les prioritats del Govern i per liderar la relació pública-privada. Elena Fort, encara va ser més precisa, ja que va preveure-hi dues direccions generals, una dedicada a l'esport pròpiament i una altra centrada en l'activitat física. I Aïda Llauradó va reblar-ho com "la manera d'anar més enllà, i amb més recursos".
Una altra qüestió de consens va ser la futura Llei de l'esport català, amb molt pocs matisos i amb voluntat plena d'escoltar els agents del sector. Unes consideracions que haurien de determinar la nova legislatura per a l'elaboració de la norma.
També es van sentir veus sobre la internacionalització del país per mitjà de l'esport, des del record dels Jocs i els grans esdeveniments esportius, com és el Trofeu Godó, la Fórmula 1 i la Copa Amèrica, per bé que amb modulacions. Així, només Junts va fer referència a les seleccions esportives catalanes. En canvi, hi va haver disparitat d'opinió respecte dels frustrats Jocs d'Hivern, amb l'oposició frontal dels Comuns.
Un altre apartat amb molt de relleu va ser el de la fiscalitat, amb dues qüestions fonamentals, com són la demanda de rebaixa de l'IVA i de la possibilitat d'incidència en el tram autonòmic de l'IRPF. En el cas del primer impost, poca cosa es pot fer des del Parc de la Ciutadella i la Generalitat, ja que és un impost estatal, del Govern de Madrid, davant el qual els partits independentistes van unir-se a fer-ne la reclamació que demana el sector perquè sigui rebaixat. Junts també es va mostrar disposat a la deducció en el tram autonòmic de l'IPRF, aspecte al qual es van sumar els Comuns, especialment pensant en col·lectius com ara la gent gran i sectors amb dificultats. El PP va recordar que en comunitats on governen ja ho fan, com és a la Rioja i a la Generalitat Valenciana.
Sobre economia encara, damunt la taula van quedar propostes diferents: des de l'1% del pressupost de la Generalitat, fins a un dignificador 2%, tal com hi aspira el sector cultural, i la voluntat d'assolir la mitjana europea que s'hi dedica. Unes dades que, tot i que Marta Vilalta va recordar que el Govern ha incrementat l'esforç fins als 90 milions el 2023, situarien els pressupostos dedicats al sector en uns 360 milions. I un altre factor econòmic significatiu ha de ser la Llei de mecenatge, com a eina d'obtenció de recursos.
Val a dir que l'única referència als professionals de l'esport va sortir de boca d'Òscar Ordeig: "Aprofitant que tenim el president del COPLEFC aquí, també és molt important qui fa tot això... Bons professionals, formats, acreditats, solvents, perquè estem jugant amb la vida de les persones".
També com a referències i carpetes que van anar mostrant cadascun dels partits, algunes tenien a veure amb la tasca sobre feminisme i igualtat de gènere, l'existència de la Taula de l'Esport i l'Activitat Física com a espai de consens i col·laboració, la necessitat d'ajuts i beques socials, o sobre la necessària desburocratització de les gestions en els tràmits amb la Generalitat; i de la recepta esportiva als CAPs i la sostenibilitat com a premissa en les instal·lacions.
Un debat que va donar molt de si i que va acabar amb la foto conjunta amb tots els participants, convençuts des de les formacions respectives de treballar per a un millor esport català i, en definitiva, la societat del nostre país. Com també ho són les diverses propostes que els partits estan rebent des dels agents del sector: des de la patronal PIMEC, i especialment la mateixa ADECAFF, la Unió d'Esports de Catalunya (UEC) i el COPLEFC.
Per veure tot el debat: enllaç.
Per llegir la notícia a CMD Sport, mitjà col·laborador del COPLEFC: enllaç.