Eleccions Parlament de Catalunya
12M2024
El Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC) és una corporació de dret públic, constituït mitjançant l’Ordre de la Generalitat de Catalunya, de 29 de maig de 1987.
Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, que es configuren com a instàncies de gestió dels interessos públics vinculats a l’exercici d’una professió determinada i com a vehicle de participació dels col·legiats en l’administració d’aquests interessos, sens perjudici que puguin exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat.
Són funcions públiques dels col·legis professionals:
Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de l’actuació professional.
Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans, i proposar a l’Administració l’adopció de mesures en relació amb l’ordenació i la regulació de l’accés i l’exercici de la professió.
Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant, si s’escau, les mesures i les accions establertes per l’ordenament jurídic.
Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment i emetre els informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratius i judicials.
Exercir funcions pròpies de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya per via de delegació.
LLEI 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
Amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig de 2024, el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya trasllada als partits polítics les prioritats en defensa dels professionals i del sector de l’esport i l’activitat física perquè s’incloguin als programes electorals:
El caràcter transversal del sector de l’esport i de l’activitat física, atesa la consideració de bé essencial i el pes econòmic que té, justifica la necessitat de disposar un departament propi en l’organigrama de la Generalitat de Catalunya.
Compromís de continuar promovent la vida saludable de les persones i reactivar el país impulsant els sectors estratègics en un context en què els agents de l’àmbit esportiu han de fer front a importants reptes, com l’adaptació als nous hàbits de consum, la incorporació de noves tecnologies, la flexibilitat organitzativa, la recuperació de la crisi econòmica provocada per la covid, la crisi energètica i la crisi climàtica.
Creació d’altres taules sectorials transversals que garanteixin la visibilitat de tots els subsectors i els agents que intervenen en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
Continuïtat de la Taula de l’Esport i de l’Activitat Física de Catalunya com a òrgan consultiu transversal i punt de trobada entre la Generalitat i els agents institucionals, socials i econòmics del sector esportiu, amb l’objectiu de reconèixer la transcendència de l’esport i l’activitat física a la societat i proposar accions que ajudin a reactivar el sector esportiu i a donar respostes a les seves necessitats.
Consideració de la vintena de propostes consensuades per la Taula amb l’objectiu de promoure i potenciar el sector esportiu, des de la recerca, l’economia i la comunicació, fins als equipaments i la sostenibilitat. (+INFO)
Han transcorregut quasi dues dècades des de la darrera Llei de l’esport de Catalunya i cal renovar l’actual marc legislatiu perquè sigui més fidel a la realitat de la pràctica de l’esport i l’activitat física en la societat del segle XXI.
Obrir un debat constructiu i enriquidor amb tots els agents del sector per tal d’obtenir el consens necessari que mereix la futura llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya.
Plantejar un nou model de finançament, més estable i potent, que impulsi i ajudi a desenvolupar amb èxit totes les polítiques de promoció, participació i foment de l’esport i de l’activitat física a Catalunya, ja sigui des de l’àmbit públic com privat, tant des de la vessant associativa com empresarial.
Legislar a favor de la promoció i el foment d’estils de vida actius, ja sigui des del punt de vista de l’esport purament reglamentat, com des de qualsevol tipus de pràctica d’activitat física.
Proposar mesures reguladores que facilitin a la ciutadania, a les administracions, a les entitats esportives, a les empreses i als professionals, la generació de més i millor esport i activitat física en la societat catalana.
La Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, modificada per la Llei 7/2015, és la principal norma que vetlla per la salut i la seguretat de la ciutadania en el sector esportiu, i per això cal mantenir-la actualitzada i exigir-ne el màxim compliment. També cal elaborar noves propostes legislatives que regulin l’organització i gestió de les activitat activitats físiques i esportives.
Facilitar i digitalitzar l’accés de consulta pública del ROPEC. Posar a disposició de les persones usuàries i consumidores destinatàries dels serveis esportius professionals el mateix sistema de consulta pública de què disposen els col·legis professionals, que permet visualitzar les dades professionals de tots els professionals inscrits. L’actual sistema de consulta és molt limitat i no prou àgil. (Article 4, Decret 68/2009, de 28 d’abril, pel qual es regula el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya).
Crear un cos d’inspecció que vetlli pel compliment de la Llei 3/2008, especialment contra l’exercici irregular i l’intrusisme professional, tot exigint la correcta inscripció al ROPEC o la col·legiació al COPLEFC. Exigir la informació pública de la llista de professionals i titulacions com un dret de la ciutadania a la informació. Cal parar una atenció especial a l’increment de l’oferta de serveis esportius prestats de forma irregular a l’espai públic, en línia i per les xarxes socials, oferts per falsos professionals.
Modificar la Llei 3/2008. Eliminar-hi la disposició addicional sisena que permet accedir al ROPEC a persones amb certificacions no oficials expedides per les federacions esportives. La competència en la formació de tècnics esportius és, per ordenació estatal, del Departament d’Educació i del Consell Català de l’Esport (Escola Catalana de l’Esport) en cas d’estar en període transitori.
Modificar la Llei 3/2008. Regular-hi el voluntariat esportiu. Als voluntaris esportius que desenvolupen alguna de les professions de l’esport regulades per la Llei, caldria requerir-los la mateixa titulació acadèmica que als que ho fan de manera professional.
Implementar la disposició addicional quarta de la Llei 3/2008. Habilitar i inscriure al ROPEC els alumnes que estan cursant el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i compleixen el procediment que estableix el Consell Català de l’Esport com a professionals del sector de la dinamització d’activitats poliesportives a Catalunya.
Adaptar la Llei 3/2008 a la imminent regulació estatal de les professions de l’esport i, especialment, a la reserva d’activitat de què gaudiran els educadors físics esportius. eEn compliment del que està establert en la disposició final sisena de la recent Llei de l’esport espanyola 39/2022 i que actualment està en fase d’elaboració. (+INFO)
Elaborar un nou decret legislatiu per a l’organització de les activitats físiques i esportives. D’acord amb la disposició final quarta de la Llei 3/2008, cal que es defineixin els conceptes i es delimitin les atribucions i els àmbits materials de les professions, especialment pel que fa a les activitats col·lectives o individuals l’objectiu de les quals és la recreació o la salut. I parar atenció a les ràtios mínimes de seguretat.
Elaborar un nou decret legislatiu que reguli l’autorització per a l’obertura de tots els centres o serveis esportius, tot adaptant-se o incorporant-se a l’actual normativa que estableix el Departament de Salut. (+INFO)
Actualitzar el Decret 95/2000, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic. El Decret ha quedat obsolet tenint en compte l’actual crisi climàtica i els nous productes, materials i sistemes d’eficiència energètica que ja estan implementant els gestors de piscines d’ús públic (especialment pel que fa a la renovació d’aigua).
Cal adoptar mesures contra les situacions laborals irregulars, la precarietat salarial i la bretxa de gènere d’alguns dels professionals de l’activitat física i de l’esport.
Revisió dels convenis col·lectius, pcontactes amb sindicats i patronals.
Inspecció i control del fals voluntariat esportiu de les entitats esportives.
Impulsar mesures i incentius per a la regularització en la contractació dels professionals de l’esport, sobretot en el sector sense ànim de lucre.
No concedir cap tipus d’ajut o subvenció a aquelles entitats o empreses que no compleixin el marc legislatiu.
Cal establir polítiques urgents de rescat per al teixit associatiu, així com les empreses i la indústria que formen tot el sector esportiu de Catalunya. Cal implantar:
Una política de pressió nacional per a la rebaixa de l’IVA i l’IRPF.
Més ajuts econòmics directes a entitats, empreses i professionals que gestionen programes i serveis esportius, tant a l’exterior com a l’interior d’equipaments esportius.
Tenir en consideració tota la indústria de l’esport.
Ajuts a l’emprenedoria esportiva.
Afavorir la professionalització i la bona governança dels dirigents de les entitats esportives i altres entitats que promouen l’esport i l’activitat física.
Cal fer-ho implementant polítiques públiques i actuacions concretes de promoció esportiva, ajuts i beques destinades a persones i famílies vulnerables. Així com també per a la ciutadania que resideix en poblacions petites o zones rurals.
Atorgar ajuts individuals per l’esport escolar (que cobreixin del tot o parcialment el cost del servei) a l’alumnat que pertany a famílies en situacions socioeconòmiques desfavorides.
Deducció en l’IRPF, tram autonòmic, de les despeses de les quotes de gimnasos, la contractació d’entrenadors i monitors professionals, o també les despeses federatives. (+INFO)
En el cas de poblacions petites o zones rurals, ajudar els municipis a mancomunar recursos i serveis esportius.
Catalunya actualment és l’única comunitat autònoma que no garanteix per normativa realitzar 2 hores setmanals d’Educació Física a l’etapa de l’educació primària
Càrrega horària setmanal de l'assignatura d'Educació Física segons la normativa autonòmica publicada el desenvolupament estatal de la LOMLOE
Implementar almenys 3 hores setmanals d’Educació Física a tots els nivells educatius obligatoris, tot garantint així la pràctica mínima recomanada per l’OMS en tota la població en edat escolar. Vegeu el projecte Educació Física de Qualitat consensuat pels experts en Educació Física de les CA (www.consejo-colef.es/efc)
Modificar els requisits d’accés a l’especialitat d’Educació Física de la borsa d’interins, per tal que sigui en règim d’exclusivitat per als graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Cal garantir que tots els alumnes rebin una Educació Física de qualitat.
Recuperar el lideratge autonòmic implementant polítiques educatives per a una Educació Física més moderna i adaptada al segle XXI. (+INFO)
Fomentar centres educatius actius i saludables. Atorgar a l’EF més presència en tota l’organització general dels centres educatius fomentant pauses saludables (alumnes i docents), activitats d’ensenyament aprenentatge en moviment..., amb els docents de l’EF com a referents clau per implantar les polítiques d’hàbits actius i saludables al claustre i a tota la comunitat educativa. Hauria de ser una tasca reconeguda com a independent de les hores lectives. Proposta de creació del grup de treball interdepartamental (Salut+Educació+Esports)
Incloure el grau d’assoliment de les competències bàsiques de l’assignatura de l’Educació Física en acabar les dues etapes educatives de la mateixa manera que la resta d’assignatures curriculuars
Cal entendre l’esport i l’activitat física com a elements promotors de salut pública per a la ciutadania.
Dotar i activar un sistema de prescripció mèdica d’exercici físic per a persones amb patologies i lesions a la xarxa de salut pública.
Identificar els programes d’exercici físic per a la salut dissenyats i supervisats per educadors físics esportius degudament col·legiats i donar-hi visibilitat. Perquè cal assegurar una derivació segura i amb garanties quan es prescriu a una persona un programa d’exercici físic específic per prevenir, readaptar, reentrenar o reeducar el seu estat de salut, una lesió o patologia (+INFO).
Els educadors físics esportius (graduats universitaris en CAFiE) han de tenir la consideració de màxims responsables professionals en l’aplicació dels programes i serveis vinculats a la prevenció i la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’esport a la xarxa sanitària, tant pública com privada.
Integrar els educadors físics esportius (graduats en CAFiE) en el catàleg de llocs de treball del CatSalut creant la categoria de tècnic/a en Educació Física, sense necessitat de ser professionals sanitaris, tot considerant que els professionals de l’esport i l’activitat física col·laboren de manera directa en la prevenció de malalties i la promoció d’hàbits saludables en tots els nivells socials i culturals de la societa (+INFO).
Considerar la importància del treball multidisciplinari de tots els professionals, sanitaris i no sanitaris, que intervenen en la millora de la qualitat i la salut de la ciutadania.
Implantar un segell de qualitat que garanteixi l’excel·lència dels serveis esportius que reben els ciutadans i que acrediti el compliment dels requisits pel que fa a titulacions i el marc normatiu vigent del sector esportiu (+INFO)
Que certifiqui l’excel·lència de la gestió esportiva de les instal·lacions, els equipaments i serveis esportius sufragats per fons públics (ajuts i subvencions), tot afavorint així la transparència davant de la ciutadania.
Que consideri la certificació de la qualitat d’una empresa o professional com a mèrit en els plecs de condicions de licitacions i concursos públics.
Que s’estableixin línies d’ajuts per fomentar l’excel·lència entre les entitats esportives, empreses i professionals que interactuen en el sector esportiu.
Que es controli i s’avaluï periòdicament l’eficàcia i la qualitat dels programes esportius i d’activitat física que s’ofereixen a la ciutadania.
Pensada com una nova eina que vol agrupar els principals agents públics catalans de recerca en l’activitat física i l’esport per facilitar la presa de decisions del Govern de la Generalitat en polítiques vinculades a aquest àmbit. (+INFO)
Potenciar les línies de recerca envers els professionals de l’esport.
Determinar accions concretes per a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) promovent la igualtat i la tolerància en l’esport. “L’esport és un altre important facilitador del desenvolupament sostenible. Reconeixem que l’esport contribueix cada vegada més a fer realitat el desenvolupament i la pau promovent la tolerància i el respecte, i que dona suport també a l’empoderament de les dones i els joves, les persones i les comunitats, així com als objectius en matèria de salut, educació i inclusió social” (Resolució 70/1 de l’ONU) (+INFO).
Eficiència energètica a les instal·lacions i equipaments esportius.
Violència en l’esport.
Igualtat i tolerància en l’esport.
LGTBIQ+.
Esport i esdeveniments sostenibles.