Actualitat

El Pla també ha escoltat la veu dels territoris per poder avançar en una voluntat compartida

Després de la nova situació política a Catalunya amb la configuració del nou Govern i la presència d'una Conselleria nova de trinca sobre la matèria de l'esport, "la raó del Pla Estratègic 2024-2027 pren més sentit que mai", dèiem en aquest mateix web. Per tant, cal "disposar d'un full de ruta pensat, debatut i conegut per tot el col·lectiu" com una prioritat per poder assolir els objectius proposats pel president Pere Manuel Gutiérrez (col. 8570), que és esdevenir un "Col·legi fort, escoltat, respectat i viu".

La idea del Pla Estratègic, una vegada més perfilat quant a continguts, era posar-se en marxa per rebre l'aportació dels territoris (enllaç a la notícia). Han estat dos mesos i escaig de recorregut per les diverses delegacions: Tarragona, Terres de l'Ebre, Girona, Lleida, Lleida Pirineus i, finalment, Barcelona, en què s'ha debatut el Pla i que gràcies a les contribucions detectades permetrà elaborar un document final plural i realista.

Com a conclusió d'aquest trajecte, opinió i diàleg, les trobades amb els col·legiats han posat de manifest que el sector de l'activitat física i l'esport a Catalunya està en un moment crític, d'una banda amb grans oportunitats gràcies a la nova Conselleria d'Esports, però també amb reptes significatius en termes de regulació, formació i dignificació de la professió.

El desig general que s'ha traslladat és una implicació encara més aprofundida del COPLEFC en la defensa dels interessos col·legials i en la promoció d'un sector més professionalitzat i regulat. En aquest camí, s'entén que cal obrir la perspectiva i buscar sinergies amb altres actors i entitats per aconseguir una major influència en les polítiques públiques.

Unes consideracions globals que de manera més detallada es poden resumir en diversos temes recurrents i preocupacions compartides:

1. Regulació i intrusisme professional: aquesta és una de les principals preocupacions detectades i hi ha un sentiment generalitzat que moltes persones treballen al sector sense la titulació requerida, especialment en àmbits com l'activitat física i la salut.

Per això el Pla Estratègic hauria de preveure el fet de potenciar a fons la col·laboració amb la nova Conselleria d'Esports, per regular millor el sector, i amb un horitzó clar, per exemple que el responsable d'una instal·lació esportiva recaigui sempre en un EFE (educador físic esportiu, titulat en CAFiE).

2. Col·laboració amb la nova Conselleria d'Esports: el nou rang que suposa la creació del Departament d'Esports constitueix, en la percepció al conjunt del territori, tota una oportunitat per ordenar i dignificar el sistema esportiu català. El conjunt dels col·legiats que han participat en les trobades no han deixat de manifestar-se en aspectes concrets del seu funcionament, especialment sobre si tindrà els recursos suficients i prou independència per implementar canvis reals, més enllà d'un funcionament molt polititzat.
3. Formació i desenvolupament continuats: segons els territoris, un aspecte que el Pla Estratègic hauria de tenir molt present és la formació continuada. A les trobades s'han demanat més opcions de formació continuada, especialment en àmbits emergents, com la intel·ligència artificial aplicada a l'esport. Així mateix, per al creixement dels professionals EFE, es considera la necessitat d'incloure més continguts deontològics i de col·legiació als plans d'estudis universitaris, mentre que al sector professional inferior es perceben deficiències en els cicles formatius, que no estan preparant prou adequadament els estudiants per a les necessitats reals del mercat.
4. Condicions laborals: la realitat en aquest terreny, segons les aportacions a les trobades territorials, és que hi ha dificultats per trobar professionals qualificats tant en l'àmbit públic com privat. Una línia de futur que hauria de preveure el Pla Estratègic seria la flexibilització de la contractació, amb més facilitats d'accés dels graduats a les entitats esportives i sense costos laborals desorbitats.
5. Promoció de l'activitat física i la salut: hi ha consens en la necessitat d'integrar l'activitat física com a part del sistema de salut, com a les Balears, sempre amb els metges com a prescriptors. Es continua apostant per la sensibilització mitjançant campanyes com La Salut S'Entrena i que el Pla Estratègic incorpori noves accions sobre els beneficis de l'activitat física dirigida per professionals qualificats.
6. Falta de suport institucional a l'Educació Física: els fets constaten que Catalunya és una de les comunitats amb menys hores d'Educació Física a les escoles, la qual cosa afecta negativament la salut dels estudiants i la promoció de l'activitat física; una situació que el Pla Estratègic ha de preveure com afrontar i revertir. Així mateix, en l'àmbit educatiu, l'anàlisi que es fa és que el Pla Català de l'Esport a l'Escola necessita més professionalització i deslligar-lo exclusivament de la figura exclusiva del docent d'EF.
7. Unitat del sector esportiu: una altra consideració recurrent a les trobades territorials quant al Pla Estratègic i sobre la qual, per tant, caldria preveure-hi d'actuar fa referència a la col·laboració amb altres entitats i federacions esportives per fer un front comú davant els reptes del sector. Es proposa fer del COPLEFC la "casa gran" que aglutini no només els graduats en CAFiE, sinó també altres professionals vinculats al món de l'esport, situació que permeti crear una xarxa més inclusiva i transversal.

Com s'ha anat comentant a les diverses trobades, aquest conjunt de coneixement i pensament s'estudiarà com es pot concretar i articular específicament en el Pla Estratègic que ha de servir per donar resposta a les voluntats d'acord amb els recursos disponibles.