A tall de situació...
Segons les dades de la memòria 2024, la província de Barcelona, àmbit d'aquesta delegació, ofereix les dades següents: 4.103 col·legiats, que representen el 69 % del total, així com també hi ha 120 associats, és a dir, el 71 % d'aquesta modalitat. A les quals, cal afegir l'existència dels centres universitaris de l'INEFC Barcelona, Blanquerna-Universitat Ramon Llull, UVic-Universitat Central de Catalunya, Tecnocampus Mataró i el més recent Vitae, d'on surten i han de sortir els futurs professionals, educadors físics esportius integrats al Col·legi.
Vist des del COPLEFC, aquests trets la converteixen en la delegació més potent. Però a més, Barcelona exerceix la condició de capitalitat del país, i acull tot l'aparell públic més significatiu, com ara la Generalitat, la Diputació i tot l'entramat d'Administració local, siguin consells comarcals, municipis, i l'àmbit específic esportiu social i privat, com les grans entitats federatives, educatives, etcètera. Per això la seu del Col·legi també ha estat sempre a Barcelona. Per què, doncs, una delegació?...
Una delegació atípica
Segons les paraules d'Agustí Boixeda --"Gus" per als qui el tracten-, la de Barcelona "és una delegació especial, diferent, precisament pel seu caràcter enormement institucional" i això fa que tenint en compte l'agenda que s'hi genera, el càrrec de delegat sigui per "donar suport al president i permetre la visibilitat del COPLEFC, perquè és imprescindible que en aquest terreny no abaixem la guàrdia". En aquesta línia, només cal revisar l'agenda d'activitat, de la qual Boixeda recorda que "pot ser que hagi d'assistir a una quinzena d'actes", de vegades acompanyant el president, però en d'altres precisament en substitució seva.
A més del caire representatiu, també du a terme una col·laboració en temes transversals, pel que fa a acostament als col·legiats, i en l'organització i presència en trobades territorials més enllà de la barcelonina. Sobre aquesta qüestió de la proximitat, "m'agradaria aconseguir una major i millor resposta del col·lectiu col·legial".
Des de la seva vivència i expertesa pels càrrecs en el seu bagatge a l'INEFC, considera que hauria d'haver-hi més col·legiació i que, l'alumnat té una idea errònia del Col·legi. Una de les "queixes habituals fan referència als serveis que ofereix", però la realitat és que "sense sentit col·legial no es poden aconseguir beneficis per als professionals". També assumeix que "caldrà buscar fórmules que permetin implicar més els futurs professionals i un sentiment corporatiu, però no en sentit restrictiu, de negativitat".
En clau personal
Al marge d'aquesta anàlisi del COPLEFC des del càrrec de delegat a Barcelona, Agustí Boixeda també valora la seva col·laboració en dos aspectes: d'una banda, "estic content de ser delegat i el delegat de Barcelona, pel Col·legi" i, d'una altra banda, "m'ha obligat a activar-me i actualitzar-me i també m'ha permès recuperar coneixences"
Mirant endavant, des del càrrec es proposa contribuir a "aconseguir més implicació i participació del col·lectiu col·legial" i, així mateix, "que els col·legiats actuals i els potencials coneguin la raó de l'existència del COPLEFC i el seu sentit col·lectiu". Finalment, de la feina feta destaca "haver-me implicat i integrat en un equip amb el qual em sento molt a gust", referint-se a la Junta de Govern i amb la col·laboració de l'equip professional.
Gus, l'home tranquil
Agustí Boixeda de Miquel (col. 54472), actualment en situació professional de jubilació, té una llarga trajectòria en l'activitat física i l'esport. Llicenciat per l'INEFC en la primera promoció que va sortir a Barcelona, concretament a Esplugues de Llobregat, en la seva vida laboral va passar per diverses feines i tasques, les més conegudes de les quals són la vinculació a l'INEFC en la tríada perfecta: professor i director del Centre de Barcelona i, finalment, la de director de l'organisme autònom INEF Catalunya.
Complementàriament a aquesta activitat, va arribar un moment en què "vaig adonar-me que havia de col·legiar-me al COPLEFC, per un sentiment de pertinença i un desig col·lectiu envers la professió que ha estat la meva vida". Ara és el delegat del Col·legi a Barcelona, una tasca que vol assumir, al costat de Pere Manuel, mentre gaudeixi i les obligacions personals li ho permetin.