INTRANET
El 16 de desembre el Consejo COLEF va organitzar a Madrid (Sala Campoamor del Congrés) la jornada Hacia una Ley estatal de ordenación de profesionales del deporte, en la qual va aconseguir aplegar en diverses taules rodones els actors implicats en aquesta nova norma que s'ha de treballar al Congrés dels Diputats. Com es pot llegir al web del Consejo COLEF (enllaç), la valoració de la iniciativa és que no solament "va marcar tota una fita al Congrés, sinó que ha establert les bases per a un marc legislatiu que garantirà qualitat, seguretat i dignitat professional als educadors físics esportius. Amb més de 180 assistents, es va reafirmar la importància d'un debat informat i col·lectiu per avançar cap a una regulació justa i necessària".
El marc de celebració, així com el programa, amb l'obertura institucional a càrrec del president de la Comissió d'Educació, Formació Professional i Esports del Congrés, van situar al cor del fòrum del poder legislatiu la qüestió professional dels EFE, que tot seguit la ponència sobre "Ordenació de l'Educació Física i Esportiva: una reivindicació històrica basada en l'interès general", a càrrec de Vicente Gambau, president del Consejo COLEF, va contextualitzar en els aspectes més rellevants per comprendre la transcendència de la futura llei i l'oportunitat històrica que representa.
Les bases jurídiques
A continuació ja van succeir-se les taules rodones previstes: la primera, de caràcter jurídic per modelar la Llei, va aportar una anàlisi aprofundida, amb una desena d'aspectes rellevants quant al seu contingut, juntament amb les raons de la futura Llei i els límits fins on podria arribar, tenint en compte, a més a més, el conjunt de legislació autonòmica.
La veu de Catalunya
Precisament a la taula rodona "Coordinar o harmonitzar? La perspectiva de les comunitats autònomes", per part de la Generalitat de Catalunya, Abel García, secretari general del Departament d'Esports, va exposar el punt de vista del Govern, en què va afirmar la importància "que no es trenqui l'ecosistema ja existent, que és sòlid i robust". Va recordar que Catalunya aposta i creu en l'esport, com ho demostra la creació de la nova Conselleria, i que "en la futura regulació, estarem atents posant la persona en el centre, en aquest cas en el professional donant-li seguretat, i en el ciutadà perquè rep els seus serveis". Va recordar igualment aspectes històrics de la legislació catalana, així com la població professional de què es disposa, perquè hi ha 58.000 professionals registrats al ROPEC.
A més a més, es va mostrar convençut que "cal regular per garantir el que no està regulat, però mirant que la feina feta des del 2008 no sigui desestabilitzada". Va reafirmar el seu desig de disposar d'un sistema esportiu universal i el caràcter de l'esport com a bé essencial de tota la ciutadania. Finalment, va esperar i desitjar per a la nova norma "sentit comú i respectar la feina feta".
En aquesta mateixa línia es va expressar el representant del Govern Basc, mentre que des d'Astúries, on no estan regulades les professions de l'esport, es van felicitar de poder emprendre aquest camí conjuntament. A la taula també van participar directors generals de les comunitats d'Andalusia i de Castella i Lleó.
Les altres taules
"Les ciències de l'activitat física i de l'esport" va ser una taula molt tècnica, centrada en els diversos professionals existents i els nivells de capacitació i responsabilitat, un context que justifica també la reserva d'activitat per als EFE, qüestió que planteja certa controvèrsia en el marc professional sectorial. Però que va quedar molt clarament delimitada en la petició de reserva de tres activitats molt ben detallades: docència de l'Educació Física escolar, direcció tècnica esportiva i, així mateix, preparació física en les especialitats de rendiment, àmbit sociosanitari, de readaptació fisicoesportiva i d'inclusió social.
D'altra banda, el "Diàleg social" va tenir dues taules i va donar veu a les parts de qualsevol contracte laboral, com són, per un costat, els ocupadors, que van mostrar les seves preocupacions i quins han de ser les línies que no s'han de superar. Així, especialment, van reivindicar de ser escoltats directament en la tramitació, com també el caràcter inclusiu de les vies formatives que incorpori el text legal, o bé que totes les necessitats i sensibilitats de l'ampli ventall esportiu hi siguin incorporats.
I en l'altra taula del diàleg social, es va sentir la veu dels treballadors o, més clarament, dels sindicats, en què es va proposar de no deixar ningú enrere i es va exposar la importància del sistema d'habilitacions, al qual s'ha de parar molta atenció, entre altres aspectes relacionats amb la millora de la identificació i les funcions dels llocs de treball.
El Govern i el COPLEFC, molt presents
Per això mateix, el Col·legi, que va treballar i col·laborar amb el Consejo COLEF per poder dur a terme aquesta jornada, va voler ser-hi una presència destacada i va convidar-hi el Departament d'Esports, en què a més del ja esmentat secretari general, Abel García, van assistir-hi l'assessora del conseller, Bito Fuster, la directora de l'Escola Catalana, Gemma Vilaró, entre d'altres, en un veritable esforç per compartir un dia de debat sobre la professió.
Com a valoració global, la jornada va permetre posar amb detall i identificar amb claredat les principals demandes del col·lectiu professional EFE, les preocupacions dels actors del sector de l'esport, així com els reptes i les oportunitats justificació per a l'elaboració d'una Llei que ha de contribuir decididament a impulsar i ordenar la prestació de serveis esportius. Sens dubte, una tasca que només pot beneficiar l'elaboració d'una llei amb plenament coneixement de causa.
Mira els vídeos de les diverses presentacions i taules: enllaç.
