INTRANET
Recomanar a un pacient que "camini més" és un consell saludable, però està molt lluny de ser una prescripció clínica efectiva. Amb aquesta premissa, l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell ha acollit la primera de dues sessions formatives adreçades a professionals de la salut, impartides per l'educador Gerard Planagumà (col. 66789), cofundador de Fitter Salut. La iniciativa, que va reunir més de quinze participants, ha estat impulsada per la Dra. Mercedes Rigla Cros, directora del Servei d'Endocrinologia, amb el suport de la Dra. Lara Albert Fàbregas.
Aquesta col·laboració posa de manifest el valor estratègic que aporta la professió de l'Educació Física Esportiva al sistema de salut. L'objectiu principal és dotar l'equip mèdic i d'infermeria d'eines pràctiques per evolucionar de les recomanacions generals d'activitat física cap a una prescripció d'exercici físic individualitzada, dosificada i amb criteris estrictes de seguretat clínica.
De la recomanació a la prescripció individualitzada
Durant la primera jornada, titulada "Del 'li recomano fer exercici' a la prescripció clínica segura", es van abordar tres aspectes clau: la valoració de la capacitat funcional de partida del pacient, la definició d'una dosi inicial adequada i la presa de decisions per a una pràctica segura.
Perquè l'exercici físic funcioni com una eina terapèutica real, cal concretar paràmetres com la freqüència, la intensitat, el tipus de treball, la durada i les condicions adaptades a l'estat de salut individual. Tanmateix, una atenció de qualitat requereix un abordatge multidisciplinari. Com va destacar Planagumà en la sessió, molts pacients presenten patologies o situacions complexes que exigeixen una visió integral on la nutrició, la gestió del dolor crònic i el canvi progressiu d'hàbits s'han de treballar conjuntament.
Aplicació pràctica mitjançant casos clínics
Per traslladar la teoria a la realitat assistencial diària, els professionals van analitzar el cas simulat d'una pacient de 61 anys amb diabetis tipus 2, obesitat i un alt nivell de sedentarisme, amb limitacions funcionals importants. A través d'aquest exemple, es van treballar els criteris per establir objectius terapèutics realistes, identificar senyals d'alerta i ajustar la dosi inicial sense caure en recomanacions genèriques desproporcionades.
En la formació es va destacar que un dels errors més freqüents és confondre els mínims globals recomanats per organismes com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb el punt de partida de qualsevol persona. La tasca de l'educador físic esportiu és fonamental per ajudar a dissenyar progressions segures, sostenibles i adaptades a allò que el pacient pot realitzar en la seva realitat actual.
Un pas endavant en la integració del col·lectiu professional
Aquesta formació s'inscriu en el marc del desplegament del Programa de Prescripció Esportiva de la Generalitat de Catalunya i de l'impuls continuat del Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES). En aquest context, la col·laboració entre institucions sanitàries i professionals de l'activitat física és essencial per afavorir la transferència de coneixement entre àmbits.
El cicle formatiu tindrà continuïtat amb una segona sessió centrada en la selecció d'exercicis concrets, l'estructuració del pla de treball i el seguiment de l'evolució del pacient. Iniciatives com aquesta consoliden la figura de l'educador físic esportiu com un aliat indispensable dels equips de salut per garantir que l'exercici es prescrigui i s'executi amb rigor, eficiència i seguretat.