Actualitat

Carmen Ercilla, com a delegada, fa present el Col·legi en els debats proposats a la Seu d'Urgell

Els territoris de muntanya hauran de transformar el seu model econòmic basat en les activitats de neu o, si més no, adaptar-lo a una realitat provocada pel canvi de les condicions climàtiques. És el cas del Pirineu al nostre país. Per això, des de la delegació  COPLEFC Lleida Pirineus s'ha volgut conèixer de primera mà la reflexió impulsada en el marc del projecte europeu POCTEFA PITON (Pirineus, Innovació i Transició hOlística de la Muntanya), que ha implicat una desena d'institucions públiques i centres de recerca, tant catalans, com andorrans i francesos, i que ara està arribant a l'estadi final i va ser la raó de la jornada Metodologies participatives i innovació social per a la transició sostenible dels territoris de muntanya, organitzada el dia 13 de maig a la Seu d'Urgell. El COPLEFC vol traslladar-ho al conjunt de les i els col·legiats que tenen el medi natural en algun dels seus aspectes com a àmbit professional, tenint en compte, a més a més, la participació al projecte PITON del nostre company, el Dr. Eduard Inglés Yuba (col. 13224), com un dels investigadors principals i que lidera l'equip de recerca, en el qual també figura Anna Codorniu Beneyto (col. 67952).

L'objectiu del projecte és crear i difondre un model innovador basat en la participació per decidir el futur de les àrees de muntanya. La iniciativa arriba ara a la fase final i es va donar a conèixer en una jornada a la Seu d'Urgell. Com explica Anna Codorniu, "es tracta d'entendre les estacions d'esquí i el territori com un únic sistema" i no pas com a parts independents, la qual cosa obliga conjuntament a "una transició holística, que no permeti una mala adaptació, sinó correcta" a les noves condicions. 

La jornada

La directora de l'INEFC Pirineus, la companya Dra. Sílvia Puigarnau Coma (col. 13551), va inaugurar la jornada destacant que iniciatives com PITON mostren la missió de l'INEFC de generar coneixement científic i posar-lo al servei del territori i de les institucions. També va agrair la implicació dels ponents, dels equips de recerca, de les institucions col·laboradores i dels actors locals participants en els pilots desenvolupats al Pirineu català i andorrà.

Tot seguit, el Dr. Eduard Inglés va presentar el marc conceptual que connecta esport, governança i desenvolupament territorial sostenible. Després l'equip investigador del projecte, conjuntament amb Andorra Recerca i Innovació, va exposar el marc metodològic, complementat amb eines digitals per al tractament i l'anàlisi de dades. Durant la sessió es van compartir les primeres evidències i aprenentatges metodològics derivats dels pilots desenvolupats al Pirineu català i andorrà.

La jornada també va incloure la ponència "Per què (fer) participar?: una pregunta ineludible massa sovint eludida", a càrrec d'Yvan Lara, d'Andorra Recerca i Innovació. Mentre que el Dr. Ferran Canudas, de la Cooperativa L'Arada, va presentar una anàlisi històrica i socioambiental de les transformacions del Pirineu entre 1900 i 2020. Així, va abordar els impactes del turisme i la gentrificació sobre la sostenibilitat territorial, i també la relació entre els canvis d'ús del sòl, la vulnerabilitat social i els riscos ambientals.

Finalment, Julen Larrañaga, de l'Agirre Lehendakaria Center, va exposar les possibilitats que ofereixen les tecnologies d'escolta massiva i les plataformes participatives per millorar la presa de decisions.

El projecte POCTEFA PITON

Iniciat el 2024, amb un termini previst de tancament per al final d'enguany, aquest projecte, amb participació de l'INEFC Pirineus, fomenta el desenvolupament sostenible del territori fronterer d'Espanya, França i Andorra per ajudar a millorar la qualitat de vida dels habitants de la zona.

Més en detall, proposa un nou enfocament per a la transició dels territoris amb estacions de muntanya per afrontar les dificultats actuals, mitjançant un plantejament participatiu, sistèmic i multisectorial, amb el suport d'eines digitals de tractament i anàlisi de dades que facilitin la presa de decisions.

Es du a terme en territoris pilot que permeten comprendre de la millor manera la relació entre les estacions, escollides per la diversitat de problemàtiques, i el territori. Concretament:

• A la Cerdanya i el Capcir,  al voltant de tres estacions: Formiguères, Porté Puymorens i Cambre d'Aze dins el Trio Pyrénées.
• A l'Arieja, amb l'estació Guzet Pyrénées,  i, a Catalunya, amb les estacions de  Tavascan i La Molina,  mitjançant  un enfocament comparatiu.
• A Andorra, amb la implicació de complexos turístics amb un fort atractiu internacional.

Tot amb una sòlida associació transfronterera (andorrana, espanyola i francesa) que permet la complementarietat i diversitat d'enfocaments per accelerar el canvi de visió esperat en el desenvolupament de les zones de muntanya i les seves estacions, concebut amb un horitzó 2050.

Com explica una altra investigadora del projecte, Luana Prato Valderrama, s'han fet quatre trobades amb agents del territori, tant del sector públic, com del privat, amb caràcter empresarial i comercial, i també associatiu, com associacions de veïns, ambientals, que en quatre trobades han establert un diagnòstic territorial i s'ha incorporat possibles escenaris futurs per al 2050, i amb tot plegat s'han pogut elaborar iniciatives i actuacions concretes que permetin d'assolir en condicions adequades l'horitzó 2050, en aspectes com el turisme, motors econòmics de les zones, la necessitat de la diversificació econòmica i de la desestacionalització per no dependre només de l'esquí, però també tenir en compte les necessitats socials d'habitatge, ocupació, entre d'altres.

Es vol que tot aquest coneixement acumulat es pugui transferir a la societat civil i als responsables de les polítiques públiques, perquè les despleguin amb coneixement de causa.

Més informació sobre el projecte POCTEFA PITON: enllaç.

Pots veure el reportatge de PirineusTV (1:30-7:49): enllaç.