INTRANET
Després del procés participació amb la votació popular i la posterior anàlisi del jurat de les imatges finalistes, el seu veredicte ha considerat com a fotografia guanyadora de la vint-i-setena edició del Concurs Fotogràfic del COPLEFC, la titulada Quan la realitat juga amb la ficció, l'autoria de la qual correspon a la companya col·legiada Jèssica Bonet Bonet (col. 10805).
Ella mateixa ens explica tot el que envolta la seva imatge, una colla de pensaments i condicionants que en el seu cas van fructificar en aquesta fotografia culminada amb el títol imprescindible: Quan la realitat juga amb la ficció.
El context de la fotografia. "La imatge va captar-la a George Town (Malàsia), una ciutat molt coneguda per la seva escena de street art. Entre totes les obres relacionades amb l'esport, aquesta va ser una de les que més em va atraure des del primer moment. Em va agradar especialment perquè representava un nen i una nena jugant a bàsquet, i trobava interessant la manera com convidava l'espectador a interactuar visualment amb la composició. Era una obra que suggeria moviment i joc, i vaig veure-hi una oportunitat per crear una fotografia que dialogués amb el mural".
Pel que fa a la inspiració i decisió del moment de fer la fotografia, Jess Bonet ens diu que "era a la tarda, amb llum suficient per destacar les textures del mural però sense que el sol directe generés ombres dures que poguessin distorsionar la imatge".
I respecte de la localització i les condicions amb què es va trobar, esmenta que "la fotografia està feta en un carrer de George Town amb una temperatura ambiental molt elevada, aproximadament 36-38 °C, fet que, curiosament, contribuïa a tenir el carrer relativament buit i tranquil. Aquest ambient més silenciós i amb poca afluència de gent em va permetre treballar amb calma i concentrar-me en el gest que buscava".
Finalment, un aspecte també que és important tenir en compte en qualsevol composició són les dades tècniques. "La fotografia està feta amb un iPhone 17 Pro, sense mode ràfega. Tot i que la presa definitiva és una sola, en vaig realitzar quatre o cinc seqüències per assegurar un detall concret que buscava: el contacte dels dits amb la pilota. No vaig utilitzar llum artificial; la llum natural de la tarda ja valia i era adequada per al resultat que volia obtenir. Vaig haver de reduir la qualitat de la fotografia per poder-la enviar al Concurs".
Com es diu habitualment, una imatge val per mil paraules, però també podem afirmar que mil paraules acaben fent la imatge que no es veu, la del pensament. I tot plegat té premi, enguany per a Jess Bonet Bonet, per la seva Quan la realitat juga amb la ficció.
El jurat, com fa sempre, agraeix a tothom que participa al Concurs, la seva mirada d'acord amb els valors i les emocions que desperta l'activitat física i l'esport, i convida a gaudir d'aquesta imatge, com de la resta de fotografies premiades en edicions passades al nostre web.