La col·laboració de la UVic-UCC i el COPLEFC en el projecte Sonar Injuries, liderat pel Dr. Javier Peña, dona fruits
El gener del 2020 es posava la primera pedra per arribar a aquest nou punt on som ara en una qüestió que no és menor: tenir certeses sobre les lesions dels esportistes infants i adolescents. El conveni entre la UVic-UCC i el COPLEFC es referia a l'"Estudi epidemiològic de les lesions produïdes per l'esport de competició en l'esportista jove de Catalunya", que ben aviat va ser i és conegut com el SONAR Injuries i té el Dr. Javier Peña López (col. 9840) com a impulsor. A partir d'aquelles primeres passes, ara es pot donar com a titular que un 41% de les noies que practiquen esports d'equip pateixen algun tipus de lesió esportiva que requereix atenció mèdica. Abans, això no se sabia. Ara, en canvi, ja en tenim evidència científica. Així és com el COPLEFC, entre altres actuacions, dona suport a la recerca: buscant agents col·laboradors, com en aquest projecte la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i els impulsors necessaris que el duguin a terme, com és el cas del director del CEEAF (Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física) de la mateixa UVic-UCC.
Les dades diuen...
En l'estudi s'ha analitzat el perfil epidemiològic i els factors de risc de lesions en les noies esportistes de Catalunya i el resultat és que les més freqüents són les lesions agudes, a les extremitats inferiors, i les produïdes durant l'entrenament; mentre que la zona anatòmica més lesionada és el turmell (35,5 %). Ara també sabem que entre voleibol, bàsquet i futbol, aquests dos darrers són els que acumulen més lesions.
L'univers de treball que ha permès disposar d'aquestes conclusions són 1.235 noies d'entre 11 i 21 anys, de 168 equips pertanyents a 17 clubs esportius (8 de bàsquet, 3 de futbol i 6 de voleibol) de Catalunya. I més en detall, els resultats diuen que el bàsquet és l'esport amb un major percentatge de jugadores lesionades (48 %), seguit del futbol (38 %) i el voleibol (30 %). Segons el tipus de lesió, les agudes/traumàtiques (67 %) són les majoritàries, seguides de les lesions de mecanisme repetit i d'aparició gradual (17,5 %) i de les lesions produïdes per diversos mecanismes possibles (14,5 %), com per exemple les lesions de lligament encreuat anterior.
I finalment, en les primeres lesions de les esportistes, la zona anatòmica més lesionada acostuma a ser el turmell (35,5 %), seguit del genoll (17 %), les mans o dits (13,6 %), el tendó d'Aquil·les (6 %) i el canell (5,5 %). Tot el detall d'aquestes aportacions es poden llegir a la prestigiosa revista Apunts, que edita l'INEFC (enllaç).
El valor del coneixement
El significat del coneixement, però, ha de ser el seu caràcter aplicat. Per tant, saber aquesta informació, com destaca Javier Peña, és que "sigui el punt de partida per seguir treballant en la prevenció de lesions esportives, ja que es tracta d'un problema de salut pública i calen polítiques de prevenció".
Un altre element rellevant del projecte és el caràcter d'observatori de les lesions esportives que es produeixen en l'esport de formació, gràcies al qual serà possible, com ara, elaborar informes periòdics i, així mateix, convertir-se en un recurs de divulgació de bones pràctiques per preservar la salut del col·lectiu de joves esportistes del nostre país.
Més informació sobre Sonar Injuries: enllaç.
De dreta a esquerra: Martí Casals i Beatriz Gil , membres del CEEAF; Eva Espasa, vicerectora de Recerca de la UVic, i el Dr. Javier Peña (col. 9840), que lidera Sonar Injuries.