INTRANET
Malgrat les adversitats en forma d'accidents mortals ferroviaris i absències obligades de càrrecs del Govern convidats, amb Sílvia Paneque al capdavant, la seu de la Generalitat va acollir el dia 21 de gener la sessió centrada en "Turisme i esdeveniments esportius en l'entorn natural: conflicte o equilibri".
En la ponència inicial, l'experta en sostenibilitat i gestió ambiental en esdeveniments i organitzacions, Ana Vallejo, va exposar "El repte del turisme esportiu davant l'emergència climàtica". Va situar quina és la realitat global recordant que la Terra, però a escala més reduïda, també el nostre territori tenen uns límits que cal respectar. "Al nostre país, cal conèixer els riscos i repensar els objectius que perseguim, amb generositat i pensant en el sistema que és el medi natural". Una altra dada que va posar damunt la taula és l'existència d'un 30% de superfície com a espais naturals i l'existència de més de 8.000 empreses de turisme esportiu. Amb aquesta pressió humana és obligat pensar o repensar com produïm, consumim i vivim en relació amb l'ecologia i el medi natural; per tant, també des del sector del turisme i les activitats esportives al medi natural.
Amb aquestes premisses, va ser el torn dels agents involucrats en aquest terreny, als quals el moderador, Agustí Boixeda, del COPLEFC, formulava una pregunta directa: el primer, Oriol Sallent, conegut responsable d'esdeveniments esportius, entre d'altres de la Sea Otter Europe, va reconèixer que el factor mediambiental suposa costos i va remarcar que "l'important és fer veure als usuaris o clients que té valor per a ells mateixos, la qual cosa farà que estiguin disposats a pagar per ser sostenibles". I va situar un fet: "Aquí hi ha feina!".
El va seguir un altre punt de vista, el del gerent del Consorci de les Gavarres, un espai natural en què cal compaginar l'activitat entre locals i turistes. Quim Gubau va admetre la dificultat d'aquesta gestió, i que "ho fem com podem". Va agrair quan s'organitzen activitats esportives "amb antelació i amb comunicació, que faciliti activitats que vinculin esport i coneixement del patrimoni natural i cultural". Va insistir precisament en la comunicació com un element indispensable per afegir valor que beneficia totes les parts.
Una altra mirada, en aquest cas de José Palacios, president de l'ADEAC (Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor), com a responsable de l'atorgament de banderes blaves a les platges, va posar l'accent en la responsabilitat individual, "tal com ho és en altres àmbits de la vida, com per exemple l'alimentació", amb la qual cosa l'educació ha de ser un factor fonamental per a la conscienciació. I en aquesta línia va aprofitar igualment per referir-se a altres projectes de la seva associació, com Senders Blaus, Ecoescoles Verdes i Clau Verda per a càmpings i hotels, sempre amb la màxima exigència de requisits per als atorgaments.
Finalment, la veu de l'Administració va ser la de Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que en primer lloc es va felicitar de no conèixer els assistents, "la qual cosa significa que traspassem murs i que l'interès pel medi ambient cada vegada abasta més sectors i agents". Va afirmar d'entrada que "parlar de turisme esportiu és parlar de benestar", com també que "la biodiversitat és necessària per garantir l'activitat a llarg termini". Va decantar-se per una "acció de Govern no de fer, sinó més aviat d'acompanyar", i que per això es vol treballar amb els actors implicats, i va insistir en la necessitat de diàleg públic-privat, així com fomentar l'ús de l'entorn natural però amb respecte a la propietat, per l'impacte que s'hi pugui produir, i va esmentar la creació d'àrbitres mediambientals com a reflex d'aquesta voluntat.
En el torn de paraules varen aparèixer qüestions com ara ¿fins on ha d'arribar la responsabilitat dels agents que fan activitats? i també es va fer referència a l'intrusisme. Aspectes que van tenir com a resposta que el Govern ja mira de posar restriccions per fer bé les coses, i va emmarcar-ho en un nova Llei de la natura i en la col·laboració amb el nou Departament d'Esports.
Igualment, les alertes climàtiques no sempre suporten una mirada més reduïda, perquè les empreses no tenen res a veure amb crisis globals. I una demanda específica entre el públic va ser la reducció i simplificació de tràmits administratius.
Algunes conclusions
A més de l'agraïment als participants per tractar d'una qüestió que a tot el país, però especialment també a Girona, és de rellevància significativa, perquè té mar, muntanya, llacs, boscos, gorgs i estanys, és a dir, un entorn natural molt ric, la sostenibilitat és fonamental, per a la qual cosa cal posar en diàleg totes les parts, una possibilitat que compta i comptarà amb totes les voluntats dels agents implicats. Una altra conclusió és que cal treballar i conscienciar tothom perquè s'impliqui de manera personal en el respecte al medi.
Així mateix, cal no obviar que en aquest terreny no tot són flors i violes, sinó que hi ha friccions, però que no han de ser insalvables si es transcendeixen espais de confort i es produeix la necessària escolta activa entre les parts. I a més, la regulació en aquest àmbit és necessària, tothom ho va admetre, però des d'una cocreació pública i privada.
Al capdavall, si som intel·ligents, com a usuaris, com a grups, com a empreses, com a Administració, es podrà arribar als consensos necessaris i convertir turisme i esdeveniments esportius en l'entorn natural no pas com a conflicte sinó ben bé en equilibri, característica imprescindible per a la sostenibilitat.
