INTRANET
El COPLEFC proposa recollir les experiències del que ha significat aquest període per al col·lectiu
La COVID-19 ha afectat tothom d'una manera o altra, també, és clar, els educadors físics esportius en els seus múltiples vessants professionals que tenim, tal com reflecteix el nostre logotip amb els bumerangs. Per això mateix, aprofitant l'aparició del company Josep Castarlenas (col. 5332), delegat del COPLEFC a Lleida, per TV3 explicant la seva experiència, obrim una sèrie a tot el col·lectiu perquè deixi un testimoni escrit o audiovisual de la seva vivència com a professional durant aquest temps ple d'incerteses, dubtes, patiment, reivindicació, lluita, superació...
Són moltes i molt variades les aportacions que es poden fer com a memòria d'un sector professional que, des de la singularitat de la primera persona, no s'hauria de perdre en l'oblit. La proposta s'articula en dos sentits a partir de la pregunta següent:
Com m'ha afectat aquest temps la pandèmia provocada per la COVID-19?
-Si s'opta per la solució escrita, es tracta de redactar, amb una extensió màxima d'un full, responent la qüestió formulada i enviar-la al correu corporatiu premsa@coplefc.cat, amb la qual anirem elaborant un fil d'article al Docusport.cat.
-Si s'opta per la solució audiovisual, cal fer un vídeo, amb una durada màxima d'un minut i mig (90 segons) i compartir-lo a les xarxes socials amb l'etiqueta #covidenveupropia, que el Col·legi també incorporarà al seu compte i que recollirà editat com a text del mateix article al Docusport.cat.
Des del Col·legi, una vegada més, ens sentim del mateix equip i volem sentir la teva veu per explicar-la a tothom que vulgui escoltar-la. D'un fet històric com aquest, tothom en pot deixar constància i mostrar què va significar.
Més enllà dels estudis, dels indicadors quantitatius, el col·lectiu del COPLEFC som persones, individus, veus i memòria per a la societat actual i futura.
Aquest és el primer testimoni d'un temps i d'un... col·lectiu:
"No volem desaparèixer. Ha estat terrible, és una cosa que mai ens hauríem pogut imaginar que ens passaria. Ho vius com una autèntica pel·lícula de por. Després de 27 anys, en el nostre cas, d'obrir cada dia, el dia que t'obliguen a tancar, que se'n va tothom, tu et quedes aquí, tanques la porta, te'n vas cap a casa i no saps quan podràs tornar. És molt bèstia.
Nosaltres anem amb la corba. Quan veus la corba que comença a pujar, dius: pinten bastos. Hi ha sempre una esperança generada pels clients i pels propis treballadors, que "potser a nosaltres no, perquè com que som l'esport, i també som essencials, potser aquesta vegada ens tenen en consideració i no ens tanquen...". Fins que arriba el dia que ja surten a la roda de premsa aquella famosa, que quan veus les cares ja dius, vinga... ja està!
Aquí som 120 treballadors. I és clar, el dia que tanquem, són 120 que se'n van a l'ERTO".
Pep Castarlenas (col. 5332), fundador d'Ekke Viding.
