INTRANET
Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de la fase de diagnosi del projecte Joves i català, un estudi de recerca i intervenció liderat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració d'Òmnium Cultural i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). L'informe posa de manifest una realitat complexa: mentre que els referents adults utilitzen majoritàriament el català en els entrenaments i activitats, el seu ús cau de manera dràstica quan els joves es relacionen de forma espontània entre ells.
Un contrast evident entre adults i joves
La investigació de l'IEC ha analitzat de prop el comportament lingüístic de prop de 1.400 jugadors i jugadores i uns 200 entrenadors i entrenadores repartits en 10 clubs esportius de Barcelona i 12 disciplines diferents, així com 60 joves i 10 dinamitzadors de 4 equipaments juvenils del districte de Sants-Montjuïc.
Les dades de la diagnosi són molt il·lustratives: només l'11,3% de les interaccions espontànies entre joves als clubs esportius es fan exclusivament en català. A més, ls equipaments de lleure, només un 4% dels joves es comuniquen entre ells en català.. En contraposició, els entrenadors i el personal dinamitzador fan servir el català de manera clarament majoritària (el 58,5% del personal de lleure s'adreça als joves només o sobretot en català).
Aquestes xifres evidencien una bretxa important entre la llengua vehicular que fa servir l'equip tècnic i la llengua d'ús social que tria el col·lectiu jove en els moments de lleure o conversa informal.
L'entrenador/a com a referent de cohesió i integració
Des del COPLEFC considerem que aquestes dades posen en valor la transcendència professional i social de qui dirigeix les sessions esportives. Els entrenadors i preparadors no són simples emissors d'instruccions tàctiques; són referents morals, de conducta i de comunicació. La seva actitud lingüística té una capacitat d'influència directa en les dinàmiques comunicatives dels grups.
Quan un tècnic s'adreça als seus esportistes en català, ho fa en moments de màxima intensitat emocional: en la celebració d'una fita esportiva, en el suport durant un descans o en el consell individualitzat. L'ús del català en el registre emocional i en el dia a dia de la pràctica esportiva converteix la llengua en una eina d'unió natural i també d'acollida per als joves nouvinguts, de manera que facilitala seva integració en l'entorn comunitari.
Vuit línies d'actuació per transformar els entrenaments
Per revertir aquesta dinàmica i potenciar la presència de la llengua als vestidors i terrenys de joc, el projecte Joves i català ha definit vuit línies d'actuació concretes que s'implementaran de manera pràctica:
Protocols lingüístics als centres, amb la definició d'un marc clar per a entitats i equipaments.
Formació pràctica per als entrenadors, a través de proporcionar eines als tècnics perquè sàpiguen gestionar la diversitat lingüística de manera assertiva.
Rutines en català i Incorporar-lo com a llengua habitual en la gestió dels entrenaments i exercicis.
Ús en el registre emocional, tot fent servir el català en la motivació, l'encoratjament i el suport personal.
Acollida lingüística: facilitar l'aprenentatge i ús del català als joves nouvinguts sense excloure'ls.
Creació de parelles o grups de suport lingüístic.
Seguiment amb el Mètode IEC: avaluació contínua de la millora i l'impacte de les accions.
Implicació de la comunitat amb el compromís del centre dincorporar lús del català com a responsabilitat lingüística i part de la seva responsabilitat social.
Pots consultar tots els detalls sobre la diagnosi i els resultats de la investigació a la notícia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Fotografia: Intitut d'Estudis Catalans (IEC)