41 / 56
terpretacions, com no podia ser altrament, per
part dels actors implicats en l’afer (FIFA i clubs
sancionats).
En el cas del FC Barcelona, la FIFA va argumen-
tar (no oblidem que el tema es va iniciar per una
denúncia anònima respecte del jugador coreà
Lee Seung Woo que el FC Barcelona transgre-
dia la norma de contractar menors d’edat i que
aquest últim, a requeriment de la mateixa FIFA,
no n’havia informat) que el comportament del FC
Barcelona era del tot inadequat i que disposava
de mitjans suficients per conèixer les normes i
l’origen dels jugadors.
Per la seva banda, el FC Barcelona va argumen-
tar per defensar-se que el model de la Masia era
transparent i reconegut mundialment, a la qual
cosa la FIFA va replicar que no es qüestionava
aquest model, sinó els procediments legals res-
pecte de la contractació dels futbolistes.
Aquí –entenc jo– rau el quid de la qüestió. Si ens
fixem en l’article 19 anteriorment esmentat, ob-
servarem que en l’apartat de les excepcions (en
cursiva) s’indiquen als clubs una sèrie d’obliga-
cions mínimes. En aquest cas el FC Barcelona va
argumentar que el model de la Masia entra de
ple en un dels apartats que preveuen aquestes
excepcions, argument que la FIFA no comparteix
en absolut.
La qüestió –segons la meva manera de veu-
re-ho– se centra més en una qüestió d’inter-
pretació d’una norma jurídica, que no pas en la
possible il·legalitat o no en matèria de contrac-
tació de futbolistes menors de 18 anys. D’altra
+ info:
https://goo.gl/5NMrV6Jordi Prat Riba
és advocat espe-
cialitzat en Dret
Esportiu i llicenciat
en Educació Física,
col·legiat 5422
banda, el tema que ens ocupa no és nou; la
majoria de clubs sempre han contractat juga-
dors menors d’edat i no és la primera vegada
que la FIFA pren cartes en la qüestió. Hem de
recordar que aquesta sanció té precedents.
Ens referim als casos del Chelsea i del Nantes,
si bé la resolució d’ambdós va tenir un desen-
llaç prou diferent del cas del FC Barcelona. I el
tema, lluny de finalit[ar, crec que donarà molt
de què parlar, sobretot tenint en compte la si-
tuació respecte d’això de l’Atlético de Madrid i
del Real Madrid.
Finalment, cal esmentar que al nostre país aquest
tema ja es va abordar en el litigi que va tenir lloc
entre el FC Barcelona i el jugador del RCD Es-
panyol Raúl Baena. Aquest últim (la part deman-
dada), essent menor d’edat (13 anys), estant
representat pels seus pares i residint al domicili
patern, va concertar, conjuntament, dos acords
amb el FC Barcelona.
Sense entrar en detalls, la STS 26/2013, de 5 de
febrer, dictada per la Sala Civil del Tribunal Su-
prem, va estimar el recurs de cassació presentat
per l’advocat del jugador, tot revocant la sentèn-
cia de l’Audiència Provincial de Barcelona que
condemnava el jugador a pagar la quantitat de
3.480.000 €.
Es tracten diversos aspectes, entre els quals el
tema de si un menor d’edat pot o no realitzar de-
terminats actes quan la pàtria potestat encara la
tenen els progenitors. És per això que en reco-
mano la lectura.
»
¿Un menor
d’edat pot o
no realitzar
determinats
actes quan la
pàtria potestat
encara la
tenen els
progenitors?
Estiu - Tardor 2016 /
DOCUSPORT
•
La Revista
41
© Javier Marcet