47 / 56
Estiu - Tardor 2016
/
DOCUSPORT
•
La Revista
47
La croada
antionanista
DE BONA FONT
e
ls autors situen el seu estudi a partir
de l’aparició de
L’onanisme
(1760)
de Samuel-Auguste Tissot, i es fan
ressò dels pensadors Rosseau i Kant,
juntament amb el doctor Johan Peter
Frank (1745-1821), considerat el pare de la higiene
pública. Des d’aquest marc europeu, a l’Estat es-
panyol l’argumentari sobre el fenomen arriba més
tardament, en bona part pels “recels de l’Església
a debatre obertament sobre qüestions sexuals”; en
qualsevol cas, serà gràcies al metge barceloní Pe-
dro Felipe Monlau, l’higienista més destacat a l’Es-
tat a mitjan segle XIX.
Partint de la consideració negativa envers l’onanis-
me o masturbació, des del pensament mèdic liberal
(hereu directe de l’optimisme il·lustrat), es va anar
forjant la concepció d’una necessària actuació bus-
cant l’ordre moral i físic, així com l’estabilitat social
i econòmica, la qual cosa explica accions de con-
trol sanitari. En aquest marc, Vicente i Torrebadella
col·legiat 5 15) destaquen especialment la influèn-
cia de l’higienisme francès a Espanya mitjançant
la traducció d’obres de la primera meitat del segle
XIX amb autors com Louis-Jacques Bégin, Carlos
Londe, Leopoldo Deslandes, Jacques-Louis Dous-
sin-Dubrenil, Marc Antoine Jullien, François Foy,
Cassimir Broussais o Miguel Lévy, que posen en joc
la gimnàstica com a element de dissuasió.
Així, tot repassant les seves obres, heus ací (tra-
duïdes) algunes citacions rellevants a què recor-
ren els autors de l’article:
“Els mitjans més adequats per prevenir o per corregir
l’abús funest de la masturbació, consisteixen a omplir
les accions vitals cap a l’exterior mitjançant exercicis
ben dirigits per una gimnàstica racional”
(Bégin,
Prin-
cipios generales de fisiología patológica
)
.
“Les amenaces, els càstigs i l’adopció d’altres mesures
no han pogut fins ara impedir l’onanisme. La gimnàs-
tica, diguem-ho francament, forneix els únics mitjans
eficaÎos contra aquest hàbit funestw.
(Jullien,
Ensayo
general de educación física, moral e intelectual
)
.
“La gimnàstica és, sense contradicció, el mitjà més
eficaÎ dels que es poden oposar als excessos de la
masturbació, en convocar les forces cap al sistema
muscular, i impedir les concentracions i destruir l’excés
d’irritabilitat del sistema nerviós; imposa silenci als òr-
gans genitals i desvia el pensament dels gaudis que en
proporciona l’excitació”
(Broussais,
De la gimnástica
considerada como medio terapéutico e higiénico
)
“Des de la invenció de les armes de foc, s’han descone-
gut massa els efectes poderosos de l’exercici regular,
habitual i enèrgic; les ocupacions variades, la fatiga del
cos, el conreu de la intel·ligència, els principis morals i
religiosos i una vigilància continuada, aquests són els
mitjans que cal oposar a l’onanisme als establiments pú-
blics”
(Lévy,
Tratado completo de higiene pública
)
.
I a tall de conclusió, Miguel Vicente-Pedraz i Xavier
Torrebadella-Flix ens diuen: “Malgrat que l’antio-
nanisme presenta múltiples vessants, ha quedat
palès que els nous corrents sanitaris empren la
malaltia per explicar els problemes higiènics i so-
cials de l’època i justificar d’emprendre mesures de
control social; particularment, mesures de control
mèdic i moral sobre les famílies i la població. [...]
La croada antionanista va tenir en la gimnàstica
naixent un aliat important en tant que la fatiga física
es considerà ben aviat com un antídot contra els
impulsos autoeròtics; però alhora, la gimnàstica va
trobar en aquesta croada el discurs perfecte per le-
gitimar-se com a pràctica biopolítica regular, entre
disciplinària i correctiva, entre dissuasòria i norma-
litzadora, en el si de l’escola.
Tant la pràctica com els discursos que van legiti-
mar la gimnàstica es van irradiar del centre d’Euro-
pa vers el sud del continent i el continent americà,
on els defensors locals de l’ascetisme purità van
elaborar els seus propis discursos, d’acord amb
les particularitats de cada context, tot impulsant el
procés d’institucionalització de l’educació física es-
colar de final del segle 9I9w.
»
+info:
https://goo.gl/qeobURLa croada
antionanista
va tenir en la
gimnàstica
naixent un
aliat important
Títol:
La gimnástica como dispositivo antionanista en la conformación de la
educación física escolar en el siglo XIX en España: recepción del discurso
Autors:
Miguel Vicente-Pedraz i Xavier Torrebadella-Flix
Publicació:
Movimento
. Revista da Escola de Educação Física da UFRGS
crèdit: Classe de gimnàstica.
Ramon Claret (1915) (Arxiu Bert.
Arxiu Nacional de Catalunya)