DOCUSPORT - La Revista Núm.33

46 / 56

46 DOCUSPORT • La Revista / Estiu - Tardor 2016
Saltar l’oceà no és una decisió fàcil.
Però les oportunitats són on són i el
nostre company Daniel Córdoba va
decidir d’anar a provar a Mèxic per
capitalitzar els seus coneixements.
Mèxic, afamat d’esport
COL·LEGIATS PEL MÓN
La millor
opció, anar a
una terra de
més grans
oportunitats
Daniel Córdoba i
Lledó
és director general
de CoEsport,
catedràtic de
la Universidad
Nacional Autónoma
de México (UNAM)
i col·legiat 11591
Però no oblidem tampoc que molts companys col·legiats
estan pel món, adquirint nous coneixements i experiències, un
capital que, per continuar sent capdavanters mundials en el
sector esportiu, hem d’aconseguir que torni a Catalunya.
I en allò personal, només puc dir que és dur ser un “exiliat”, perquè ets lluny
de la teva terra i la teva gent, però també que estic molt agraït a la terra que
m’acull i les oportunitats que em dóna per perseguir els meus somnis.
Anada...
i tornada quan l’objectiu et sembli difícil, no
canviïs d’objectiu; busca un nou
camí per arribar-hi.”Aquest pensa-
ment anònim resumiria el meu salt
cap al continent americà. Tancades
les meves etapes de professor d’EF i emprenedor
en el sector del fitnes, creia que era el moment de
capitalitzar (i monetitzar) tot aquest coneixement
a través d’una consultoria per a organitzacions
esportives (CoEsport). Durant un parell d’anys ho
vam intentar a casa nostra (Catalunya), amb alguns
encerts amb aquelles organitzacions que volien
adaptar-se a la nova realitat que ens portava la cri-
si; però els recursos eren pocs i vam anar a trucar a
la porta d’algunes organitzacions americanes. Des-
prés d’anar i venir, vam veure que la millor opció
era aparcar la nostra terra i anar a una terra de més
grans oportunitats, en aquest cas Mèxic.
És així com, tenint Mèxic com a seu, ens estem
obrint mercat entre alguns països llatinoamericans,
uns països que, per una costat, tenen poca i pobra
tradició de gestió i formació esportiva (oportunitat),
però, d’altra banda, una resistència a realitzar el
canvi en l’estructura esportiva, tot i tenir (i malgastar)
moltíssims recursos. En aquest sentit, continuem
treballant pel mateix objectiu, amb nous camins
–ara llatinoamericans– i amb noves estratègies.
VIST DES DE FORA
Sortint ens adonarem que som referència al món
a nivell esportiu, i no ho som perquè sí, ho som
perquè hem seguit uns passos ferms i hem estat
pioners en d’altres. Als països llatinoamericans,
amb prou feines coneixen la professionalització,
la gestió esportiva, el debat epistemològic –es ba-
rallen professors d’EF i entrenadors–... tot i que a
poc a poc, i sense més coneixement que el sentit
comú, van fent la seva tasca. Ells tenen un ull fi-
cat a Barcelona (en molts casos en desconeixen la
realitat geopolítica); per això crec que és important
que aprofitem aquest reconeixement mundial per
socialitzar el nostre coneixement, i per treure’n ren-
diments empresarials i econòmics. Això passa per
establir aliances acadèmiques i polítiques, i també
per atansar la nostra indústria esportiva en aquest
continent tan afamat d’esport.»
Daniel Córdoba,
un català inquiet
Primera convenció Mundial de Graduats MEMOS al 2008.
+ info: @danicordoba24