El setembre del 2012 es va produir un canvi en l’IVA aplicable en moltes activitats de molts
sectors econòmics, un dels quals va ser el de l’activitat física i, més concretament, el de les
empreses dedicades al fitnes. Concretament, van passar d’un impost del valor afegit del 8%
a incloure en els seus serveis un 21%.
GESTIÓ
L’IVA, el 21% resta
l
a mesura aplicada pel Govern de l’Es-
tat, amb un increment del 13% d’avui
per demà, va fer que l’usuari d’un club
de fitnes veiés augmentat el cost de la
quota; i això no podia caure bé, només
podia ser impopular.
AMB LA CRISI...
En el marc d’una profunda crisi econòmica, un
sector important del nostre col·lectiu, dedicat al
sector de l’activitat física i la salut en general,
també s’hi ha vist involucrat. Com? Vegem-ho.
Ens basem en unes conclusions elaborades
per l’empresa Life Fitness, que periòdicament
s’acosta a les percepcions del sector, concreta-
ment a partir d’una enquesta a prop de 200 pro-
fessionals, la meitat dels quals del sector privat,
el més directament relacionat amb el compte de
resultats.
MENYS ACTIVITAT, MÉS CARA
Si respecte del 2012 –moment d’entrada en vigor
del nou percentatge de l’IVA– ja es va detectar un
descens en el volum de negoci del sector, la re-
alitat del 2014 continua detectant que a més del
context econòmic, la salut del mercat del fitnes es
veu afectat amb una altra amenaça principal com
és haver de continuar suportant el nivell de l’IVA.
Així, si bé les dades indiquen que (amb les múl-
tiples excepcions necessàries) les empreses
d’aquest àmbit han anat trampejant la situació,
amb una facturació bruta que ha oscil·lat d’un
-5% a un +5%, tampoc no es pot oblidar l’impac-
te en l’usuari.
El seu perfil per franges ens presenta com a majo-
ritàries la de menors de 18 anys i la de 18-30 anys.
A aquests usuaris de fitnes, un increment en les
quotes, considerant que les més habituals se situ-
en al voltant de 40-60 euros, suposa un augment
de 8,4 fins a 12,6 euros mensuals. No és poc. Tota
una invitació a repensar-s’ho.
Per salut i
economia,
activitat física
exempta d’IVA
UNA MIRADA MÉS ÀMPLIA
El Llibre blanc sobre l’esport a la UE
afirma que,
“atesa la importància del paper que té l’esport
en la societat i el seu gran arrelament local, la
Comissió defensarà el manteniment de les pos-
sibilitats actuals d’aplicar tipus reduïts de l’IVA
a l’esport”. Aquesta línia marcada el 2007 des-
prés ha estat mantinguda pel Parlament Euro-
peu. Una consideració política que contrasta
amb la realitat espanyola, que és dels estats
d’Europa amb un tipus més alt per fer ús de les
instal·lacions i els serveis esportius privats. Ma-
tís interessant, també la idea de “privat”, per-
què, tal com assenyala l’IRCO (Internacional
Research Center on Organisations) de l’IESE,
quan els serveis són prestats per entitats decla-
rades de caràcter social i determinades entitats
esportives (COI, COE, federacions...), alesho-
res no tenen aquest gravamen.
RECONSIDERACIÓ
La posició del Col·legi sobre el cas ja va quedar
exposada en el número 26 d’aquesta mateixa
publicació, en què l’“IVA antiesportiu” era titllat
de “destralada molt forta”, perquè les empreses
havien d’assumir aquest nou 13% o bé repercu-
tir-lo en les quotes.
Dos anys després s’ha de mantenir aquesta
posició, especialment quan hi ha hagut diver-
sos àmbits que han vist ateses les demandes
de rebaixa. La nostra raó, a més, té en compte,
tal com es reconeix des de qualsevol anàlisi, en
la qual coincideix l’IRCO: que reduir l’IVA es-
devindria una mesura per contribuir a promou-
re l’activitat física, amb el benefici que suposa
a mitjà i llarg termini sobre l’estat de salut de
la ciutadania i l’estalvi econòmic sanitari per
a l’Estat. El millor, doncs, seria que per salut i
economia, tinguéssim IVA reduït o exempt, com
és el cas de les professions sanitàries (metges,
fisioterapeutes...).
»
Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
31
