Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
37
Tot va començar el maig de l’any
passat quan un amic que havia estat
treballant als Estats Units com a en-
trenador de futbol em va recomanar
l’experiència i em va posar en con-
tacte amb el mànager de l’empresa.
L’experiència
‘yankee’
j
ustament jo havia entrat a la borsa de magis-
teri i tenia una oferta per treballar com a pro-
fessor a Sant Andreu de la Barca, però vaig
considerar que no perdia res per escoltar el
que em podien oferir i fer-hi una entrevista.
LES MEVES VOCACIONS
A la meva vida he trobat tres vocacions: jugar al
futbol, ser entrenador de futbol, i el treball amb els
nens especialment en el camp de l’educació. I és
que, tal com deia Gary Kasparov, considerat millor
jugador d’escacs de tots els temps, una de les frus-
tracions més grans per a una persona és arribar a
la fi de la vida sense haver trobat una vocació.
Dit i fet, després de dues entrevistes per Skype i
un
training
a Belfast (Irlanda del Nord), vaig fer les
maletes per començar a treballar amb aquesta em-
presa, l’escola del Bayern de Munic a Amèrica del
Nord, concretament a Boston (Massachusetts).
PRIMERA VALORACIÓ
L’experiència està sent molt bona en tots els sen-
tits, especialment si tenim en compte que tot i estar
treballant per a mi mateix allò no acaba de ser un
treball en el sentit estricte de la paraula, perquè ar-
ribo a casa cada dia “feliçment esgotat”.
Actualment entreno dos equips, un cadet de 14
anys i un benjamí de 8 anys, i faig de coordinador
dels equips de 8 a 13 anys (benjamins, alevins i
infantils). Es pot dir que ha estat un pas endavant
molt important per a mi com a professional, per l’ex-
periència adquirida, la millora de l’idioma i el fet de
conèixer altres cultures futbolístiques.
‘USA IS DIFERENT’
La veritat, però, és que el nivell futbolístic base, en
general no és tan alt com a Espanya, per bé que
està en creixement: el futbol (
soccer,
per a ells)
no és l’esport rei com a casa nostra, ja que la
participació de la població infantil i juvenil està
diversificada amb més esports (principalment
futbol americà, beisbol, hoquei sobre gel i bàs-
quet). També és una qüestió cultural; mentre que
a l’Estat espanyol la majoria de la població infan-
til creix veient partits de futbol, escoltant notícies
de futbol, etc.; en canvi, allà veuen aquells altres
esports que ja he dit. Però com també he esmen-
tat, la situació està millorant cada dia més i més i
el futbol està creixent de manera important.
ESPORT FEMENÍ
M’ha sorprès, i molt, el nivell esportiu femení en
aquest esport. Així com els nois no estan enca-
ra al mateix nivell que l’europeu, en les noies és
clarament superior, també per una qüestió cul-
tural, perquè la gran majoria estan acostumades
a jugar des d’edats ben joves.
En definitiva, i com sempre dic, sortir del “cercle
de comoditat” i viure una experiència a l’estran-
ger és sempre 100% recomanable, sens dubte:
ens fa millorar com a persones, conèixer no-
ves cultures, nous amics amb els quals després
pots mantenir contacte i tornar a veure qui sap
on. Aquesta és la meva segona vivència a l’es-
tranger i des d’aquí animo tothom a viure una ex-
periència com aquesta a qualsevol part del món
almenys un cop.
»
Quan vaig arribar, un dels equips que em van assignar per començar
a entrenar era dels de nivell més baix del club (és lògic al principi),
i recordo que vaig haver de canviar la mentalitat quant a la manera de treballar
respecte d’aquí. A Catalunya amb gairebé qualsevol club de poble pots treballar
exercicis globals com conservacions de pilota, jocs de posició amb superioritats,
partits modificats amb objectius, i fins i tot introduir-hi algun component tàctic;
a Boston no era possible i vaig haver de combinar la metodologia amb exercicis
analítics per a coses molt bàsiques: tècnica de colpeig i conduccions, abans de
passar a exercicis més globals. Ara però, els equips que entreno tenen un molt
bon nivell futbolístic i estic molt satisfet amb el seu rendiment.
Estats
Units
Paco Revert
col·legiat 54410
Paco Revert imparteix
classes de futbol a Boston.
