•
Més d’un 44% dels enquestats afirma cobrar
més de 1.500 euros. (Figura 2).
•
El 41,7% dels enquestats fa voluntariat en el món
de l’esport.
•
Més del 75% dels treballadors en el mercat la-
boral esportiu se senten satisfets en l’àmbit de
treball actual.
BARCELONA, CAPITAL DE L’ESPORT
Presentat el mes d’abril passat, la tinenta d’alcal-
de de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de Bar-
celona, Maite Fandos, va referir-se al primer treball
d’aquestes característiques que recull les dades
econòmiques, laborals i socials del sector esportiu
a la ciutat, com “una primera fase, amb un àmbit
territorial estrictament de ciutat, i que no inclou l’im-
pacte dels grans esdeveniments internacionals a
la ciutat, ja que considerem que és un estudi amb
indicadors i dimensió totalment diferents”. Per tant,
en un futur aquest treball ben probablement tindrà
continuïtat i podrà complementar la informació que
aporta aquest. Políticament, Fandos considera que
l’esport resulta “una eina estratègica en el desenvo-
lupament de la ciutat. L’esport com a eina de qua-
litat de vida i com a motor de retorn econòmic a la
ciutat està prou reconegut i acceptat, però aquest
estudi ens demostra com l’activitat quotidiana de
moltes empreses i entitats té prou pes específic en
el conjunt de l’economia no només barcelonina,
sinó de tot Catalunya”.
ALGUNES DADES
•
La Ciutat Comtal dóna cabuda a 1.892 empre-
ses esportives i 254 professionals autònoms
que es dediquen a l’esport. Pel que fa a l’any de
constitució de les empreses: abans del 2000, un
66,1%; entre el 2001 i el 2009, un 22,6%; després
del 2010, un 11,3%; o sigui, en plena època de
crisi econòmica es van crear 416 empreses. Per
tant, el sector ha servit de motor de creixement
econòmic a la ciutat aquests darrers anys.
•
En l’àmbit associatiu, Barcelona té 2.517 entitats,
el 78% són clubs o associacions esportives, i
gestionen per si soles 800 milions d’euros l’any.
•
Entre el sector mercantil i l’associatiu, hi tre-
ballen 27.600 persones assalariades, 15.300
com a personal del teixit associatiu. Les enti-
tats i els clubs tenen el suport habitual d’uns
35.000 voluntaris.
•
En recursos humans, el sector esportiu presenta
un 29,37% d’empreses amb més de 10 treballa-
dors, dada capdavantera respecte de la resta de
sectors empresarials a Catalunya.
•
El 26,3% de les empreses esportives de Barce-
lona són exportadores (envers el 7% del total de
les empreses catalanes). Les activitats empresa-
rials més destacades són les dedicades a activi-
tats esportives d’entrenament i gimnàs (41,9%) i
comerç d’articles esportius (26,2%).
•
La formació esportiva a Barcelona ofereix, entre
àmbit privat i àmbit públic, un total de 70 títols
acadèmics relacionats amb l’esport, la gran ma-
joria de tècnics de formació professional (de grau
mitjà i grau superior). Per damunt, tres graus –un
FIGURA 1. FACTORS DE CONTRACTACIÓ
FIGURA 2. RETRIBUCIÓ SALARIAL
2
El mercat
mundial
de béns
esportius
ha crescut
lleugerament
els darrers
anys i la
tendència
per als
propers anys
s’espera que
sigui similar
Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
25
sobre mercat laboral, impacte de l’esport
a Barcelona i el clúster esportiu
