Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
35
Vaig passar 8 mesos a Aalborg, al nord de Dinamarca, on
gràcies a una beca Comenius vaig ensenyar espanyol en
una escola internacional. Qualsevol que hagi estat a Dina-
marca haurà vist que és un país ple de bicicletes. Els dane-
sos pedalen faci fred, calor o vent; també per fer esport,
anar a comprar o a treballar. És un país ideal per a la bici:
pla, segur, pocs cotxes i molt ben preparat amb carrils bici.
EL CAMÍ, UNA AVENTURA
i
així va ser com vaig sortir d’Aalborg l’1 de maig
de 2014, en què només tenia la primera nit as-
segurada a casa d’una amiga, muntat damunt
d’una bicicleta carregada amb uns 20 kg a les
alforges i un il·lusionant llarg camí per endavant.
La ruta no estava marcada enlloc, simplement
l’anava fent jo a mesura que anava avançant.
L’allotjament era cada dia una incògnita, i me’n
vaig sortir prou bé. Vaig dormir a casa d’amics, en
albergs, càmpings o fent acampada lliure al bosc.
També gràcies a una pàgina web
ue posa en contacte ciclistes de tot
el món on ofereixen casa de manera altruista, vaig
poder dormir a casa de persones de tota mena:
joves estudiants, gent gran, famílies, parelles... Fins
i tot vaig tenir trobades espontànies de gent que
m’oferia casa seva per passar la nit.
I és que quan algú em veia carregat i els explicava
d’on venia i on anava, volia participar de l’aventura
i m’ajudava amb el que fos.
Per a mi ha estat un viatge totalment diferent de la
resta, no he fet gairebé turisme, no he gaudit de les
ciutats, dels llocs més visitats. Sinó de la gent que
he anat coneixent, d’anar sol, dels paisatges i del
viatjar amb bicicleta: la gestió de l’esforç, el menjar,
la mecànica, l’orientació i el dormir.
COM UNA “ROAD MOVIE”
La grandesa d’aquest viatge va ser la possibilitat de
poder compartir un sopar o una estona amb gent
diferent cada dia; parlar, escoltar i poder aprendre
alguna cosa nova i així, quedar-me un trosset de
cada un. Després, quan era damunt la bici, o dins
el sac abans d’anar a dormir a la tenda, pensar-hi
em feia sentir bé.
Òbviament, hi va haver moments no tan bons, dies
que volia que es fessin més curts, moments en què
la pèrdua del camí em desesperava; vaig passar
fred, calor, frustracions i por. Però tot això m’ho
agafo com a positiu, o més ben dit, constructiu, ja
que un cop superat, m’he sentit més fort, he perdut
moltes pors i ara em veig capaç d’anar més enllà
que abans.
Finalment, després de més de 3.000 km pedalant,
travessant Dinamarca, Alemanya, Suïssa i França,
vaig arribar a casa, a Palafrugell: 40 dies després
de sortir d’Aalborg amb una de les il·lusions més
grans que he tingut mai, una il·lusió que es va anar
convertint dia rere dia en una alegria i una satisfac-
ció immensa per haver aconseguit fer-ho realitat.
»
Biel Gil
col·legiat 13613
immers al país de les bicicletes, em va venir la idea de
tornar a casa pedalant, fins a Palafrugell! Ho volia fer
en solitari i autosuficient, una bogeria per a alguns, però
quelcom que a mi m’engrescava cada dia més. Per on havia
de començar? El primer va ser traçar la ruta. El camí que
volia fer cap a casa no era el més “natural” o el més curt,
sinó que l’objectiu era visitar amics que havia conegut al
llarg de la meva vida, o passar per llocs que tinguessin
algun sentit per a mi. El segon, aconseguir una bicicleta
prou robusta per a un viatge tan llarg. Després el material,
apte per poder viatjar de manera autosuficient, i adient per
al fred danès i per a la calor de Catalunya al juny. Anava
preparat per a la improvisació, i amb la ment com una
esponja per xuclar tot el que viuria.
Cap a casa
amb bici
I torna a Palafrugell amb bici
