Un cos per a tota la vida
En educació, tots els recursos disponibles sempre són bons. Per això recomanem una visita
al web institucional de la Generalitat sobre “família i escola”. Una pàgina educativa que de-
dica un apartat molt interessant a Activitat Física. Només una dada: les recomanacions del
nostre company Carles González.
e
ls vostres fills necessiten fer activitat
física i esport al llarg de tota la seva
vida. L’esport, a més de ser una
pràctica saludable, els proporciona
l’oportunitat de millorar la maduresa
afectiva i la seva socialització, alhora que facilita
l’augment del rendiment escolar”. Això es pot lle-
gir com a recomanació al lloc web de la Genera-
litat sobre “família i escola” que ens ocupa.
CARLES GONZÁLEZ RECOMANA...
Des del darrere de l’INEFC-Centre de Barcelo-
na, el nostre company col·legiat, el Dr. Carles
González (10241), apareix en un vídeo d’uns 10
minuts en què va donant una sèrie de consells
i explicacions raonades a les famílies respecte
de la necessitat d’activitat física i esport en els
nostres fills.
Atesa la importància que suposa la seva parti-
cipació en aquest web oficial de la Generalitat,
volem recordar alguns dels seus missatges:
•
Els nostres fills tenen un cos per a tota la vida;
per tant, en l’etapa educativa els hem de donar
prou eines per mantenir-se sans i saludables
tota la vida, malgrat que l’etapa educativa obli-
gatòria acabi als 16 anys.
•
Beneficis per a la salut dels fills: 1) en la condi-
ció física (més resistència, més bon funciona-
ment de l’aparell cardiovascular, musculatura
acordada a la seva edat...), 2) en l’aspecte
+ info:
/
psicològic (amb incidència favorable en l’aten-
ció i la concentració...), que al final facilita els
resultats acadèmics; 3) en la capacitat de so-
cialització (l’esport té les seves regles, un àrbi-
tre..., i com en la societat, cal respectar-ho), i
4) en les habilitats motrius personals (respecte
del propi cos i amb els objectes amb què es
practica esport: raqueta, estic, etc.).
•
Els valors de l’esport depenen del tipus de
pràctica. Així, els esports individuals promo-
uen l’autosuperació i l’autorefermament; els
esports d’enfrontament, contra un oponent, ja
siguin de contacte o bé amb elements separa-
dors (com una xarxa), aporten respecte a l’ad-
versari i incorporació de tàctica en la confron-
tació, i, finalment, els esports col·lectius tenen
com a valor primordial la seva potent capaci-
tat socialitzadora, la recerca compartida d’un
objectiu comú. Aleshores, per aprofitar el que
tenen de bo cadascun dels tipus d’esport, el
més aconsellable, a les primeres edats sobre-
tot, és una pràctica variada.
•
Per incorporar l’activitat física en la rutina dels
infants, el primer que tenim a l’abast és l’as-
signatura d’Educació Física (i de fet, n’hau-
ríem de reivindicar el caràcter instrumental,
perquè va més enllà de l’etapa educativa,
perquè el cos és per a tota la vida). Després
hi ha l’esport i l’activitat fora de l’horari lectiu.
També és molt important, fer activitat física
en família durant el temps de lleure de què
es disposi; sens dubte, aquest també és un
mètode per crear adherència en els nostres
fills, l’exemple. I també es pot esmentar la in-
corporació de pràctiques saludes en la vida
diària: pujar per les escales i no tant per l’as-
censor, estalviar-se el metro o l’autobús per a
trajectes curts.
•
Motivar, aconsellar en el camí correcte, però
sense oblidar la seva tria lliure d’activitat física i
acompanyar-los i que sentin el nostre suport.
»
AH, COMPETICIÓ
SÍ, PERÒ...
La raó última de
competir no ha
de ser guanyar,
perquè aleshores
només ens tornarà
contravalors.
Hem de donar
eines als
nostres fills
perquè es
mantinguin
sans i
saludables
tota la vida
© Sonia Rallo
© Guillermo Mesalles
Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
29
