46
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Tardor 2014
l
a història de l’educació física al
nostre país respon a una imat·
ge polièdrica, de moltes cares.
Els protagonistes d’aquesta di·
versitat són les institucions i les
entitats, els esdeveniments i les compe·
ticions existents, el món de l’economia
vinculada i, és clar, els practicants..., i
així mateix, que és el que a nosaltres
ens interessa especialment –per vincu·
lació i proximitat– els llicenciats en Edu·
cació Física, posteriorment en CAFiE,
ara convertits en graduats. Ells en do·
nen una versió com a agents multiplica·
dors, motivadors. Per això volem recollir
els seus matisos, la seva vivència des
del mateix tronc comú que és l’activitat
física. Aquesta és l’explicació d’aquest
especial i dels que vindran.
Recollim tot seguit, algun objecte o
imatge que els nostres companys col·
legiats jubilats ens han facilitat. Són
elements d’un mateix mosaic que es va
construint...
Ja fa temps que el COPLEFC ret homenatge públic als companys que es jubilen. És motiu
d’orgull per al col·lectiu veure trajectòries professionals de llarga durada, que es fan merei-
xedores d’una insígnia d’or, reconeixement simbòlic per la seva tasca continuada.
Insígnia d’or per als jubilats
ESPECIAL JUBILATS
Pot semblar un contrasentit que amb uns col·legiats jubilats
com a motiu, després d’una trajectòria professional llarga,
d’anys, molts d’anys, ens parem a referir-nos a tan sols vint
segons. Tanmateix, aquest mínim lapse de temps, dedicat a
un aplaudiment, a un altre aplaudiment i a un altre, és llarg,
i sorollós quan és el d’un company, al qual se suma un altre
i una altra i esdevé de més i més col·legiats, fins a aplegar-
se en un so harmoniós com de coral de tots els presents en
l’Assemblea General.
Aquests vint segons van ressonar d’una manera tan
sincera, agraïda, complaguda i empàtica, que va fer brollar
el somriure feliç en el rostre dels homenatjats, perquè
reconeixement i homenatge és el que suposa aquest apartat
de la trobada anual del Col·legi per als qui finalment han
assolit el jubileu, la joia, mots emparentats i potser més
clars que la paraula “jubilació”.
Una joia que en els seus brevíssims parlaments, que no
podien resumir tots els anys viscuts plens de coneixement,
de transmissió de coneixement, d’exercici professional,
d’enriquiment, saviesa i dificultats (segur, també), tots els
homenatjats en la darrera Assemblea van recordar. En un
esforç de síntesi, quedaran per sempre aquestes paraules:
“Cada classe ha estat una aventura; cada dia ha estat una
experiència nova, i cada alumne, un projecte educatiu en què
he gaudit moltíssim”. És l’expressió de Ricard Burballa, que
aporta el seu matís, com també l’exposen les companyes
Maria Soler, M. Carmen Quílez i Rosa M. Pérez en les pàgines
següents. El seu exemple ha de servir per emmirallar-nos-hi.
VINT SEGONS
© Jordi Estruch
D’esquerra a dreta, Ricard Burballa, Rosa Pérez, M. Carmen Quilez i Maria Soler
