6 / 56
6
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Primavera 2016
F;1 ² +as KaJut de teniU caUàcteU pUesidencia-
lista?
FR.– El consens és una manera de teixir on no hi ha
guanZadors ni perdedors, en què l’Þnic propòsit és
fer les coses de manera encertada. Ara bé, hi ha
algun moment en què toca ser Io, també. &n què
cal dir sí o no.
F;1 ² 4uines syn les obliJacions del pUesi-
dent del &23/(F& siJui miUant endins i en-
fora?
FR.– Podria remetre’m al que estableixen els es-
tatuts. Però per fer-ho més planer, he de dir que
el president és un director d’orquestra amb una
partitura de música clàssica i en altres casos el
membre d’un grup de jazz; sempre, però, amb el
propòsit comú de fer avançar la professió aportant
cadascú el seu temps i talent amb generositat. Per
tant, comporta tasques internes de direcció d’un
equip professional, de direcció d’una Junta, i de
representació institucional, a més de la gestió a
nivell organitzatiu, econòmic i legal.
FXN.– Mirant en perspectiva els anteriors presi-
dents: què en destacaries?
FR.– Només puc agrair-los la tasca feta, d’acord
amb els reptes, els mitjans i les oportunitats de
cada cas. I fer-ho extensiu a tots els membres de
Junta que hi han estat vinculats. Tampoc no hau-
ríem d’oblidar on va començar el Col·legi: en una
sala d’estar d’un domicili particular; aquests són els
nostres inicis.
F;1 ² &om veus el colÃlectiu de colÃleJiats"
FR.– En general, és generós i agraït amb les inicia-
tives. Altrament jo no hauria estat tant de temps en
el càrrec. En el 98% dels casos tenim gent amb vo-
cació que es icomplicaw la vida per fer coses amb
pocs mitjans; si el sector Ia avançat és perquè Ii
ha un lliurament incondicional.
AP.– I què sents quan assisteixes a un acte pú-
blic com a representant del col·lectiu?
FR.– No puc obviar que sents honor i responsabi-
litat per representar el col·lectiu, i mires de fer-ho
amb dignitat. Ara bé, antigament el COPLEFC era
convidat a molt pocs actes, i sèiem al darrere de
tot, mentre que ara és convidat a primera fila o fins
i tot a la mateixa taula presidencial, si s’escau. O
sigui que amb els anZs a nivell institucional Iem si-
tuat el Col·legi al lloc que pertoca. I ho hem aconse-
guit a força de constància i treballar únicament en
clau de col·legi professional, i molt important, sense
prendre partit políticament.
F;1 ² 3eU ceUt quina valoUaciy fas del meUcat
per als professionals actualment?
FR.– Els joves es troben en un entorn amb una
oferta formativa desproporcionada, tant de grau
com d’altres titulacions, i un mercat en què l’or-
denació és simbòlica. Això genera tensions i fa
que els itineraris professionals individuals siguin
no solament durs, sinó que poden esdevenir
frustrants. Amb la inversió de temps i diners que
suposa la formació i amb aquest mercat en què
l’economia submergida encara funciona, es crea
una precarietat frustrant. Per tant, jo demano su-
mar esforços per millorar les condicions laborals
i professionals.
F;1 ² 3eU tant els aJents com a inteUlocutoUs
del COPLEFC han de ser...
FR.– L’Administració i el poder polític, que té la
ENTREVISTA A...
“Hem fet
un quadre
impressionista:
amb molts
petits i grans
encerts hem
creat un
paisatge”.
DE PERFIL
En un lloc apartat de la
ciutat, on antigament
se situaven els espais
de salut, la Universitat
de Barcelona té el
Campus Mundet.
Envoltat de
muntanya, pins i
vistes, però també
poblat d’alumnes, la
figura esprimatxada
d’Albert Batalla, com
un Quixot idealista
de l’ensenyament,
ens rep amb afecte,
empàtic i cordial,
no gaire temps
després d’un viatge
professional i
personal del qual ha
tornat enriquit i amb
les seves paraules
sempre meditades
i amb conviccions
mudables, com un full
sempre en blanc que
ens ve a dir que és el
fet de viure.
Reunió de la Junta a la
seu renovada.
També en aquesta
pàgina, imatge de
reconstitució de la
delegació del COPLEFC
a Lleida.