DOCUSPORT - La Revista Núm.32

DOCUSPORT

•

La Revista

/ Primavera 2016

ENTREVISTA A...

F;1 ² Fem autocUítica: alJuna qestiy que et

vinJui al pensament

FR.– Doncs una qüestió que es pot considerar de

doble tall. Curiosament, en aquests moments es-

tem preparats amb reserves pròpies per tenir ad-

quirir seus pròpies a Girona, Lleida i Tarragona;

és patrimoni, que es rendibilitza però a molt llarg

termini. Això es pot veure com a virtut i també com

a desproporció. Espero que s’entengui.

F;1 ² Al &olÃleJi s·Ka tUeballat en equip"

FR.– Quan vas sol, pots ser impacient i imprevi-

sible. Quan vas en grup, primer has d’esperar el

grup i maniobrar pensant en plural. La Junta, com a

equip, hem passat moments diversos, i pel que fa a

l’equip professional, Ii Ia Iagut casos en què s’Ian

frenat motors , perquè era més important mantenir

l’equip, la manera de fer. $om a filosofia de +un-

ta, el 98% dels acords han estat per consens, no

pas perquè Ii Iagués una opinió dominant, sinó

que teníem com a element comú la voluntat de fer

avançar el Col·legi sense estalviar el debat, i si ha-

via la reticència d’algun membre, el projecte s’atu-

rava fins que tots aconseguíssim veure les virtuts

del projecte o modificar lo perquè tots el veiéssim

avantatjós, útil i necessari. I si el consens es cons-

trueix harmoniosament, no surt un Frankenstein,

que seria el sumatori d’interessos i personalismes.

FXN.– Mirant enrere, quines etapes remarcaries

en el teu mandat?

FR.– Més que etapes, al principi hi havia moltes

idees i molt pocs mitjans i oportunitats, però vam

tenir –ho dic en plural, no solament jo– determina-

ció, paciència i perseverança per assolir petites

fites, fins que en un moment determinat ens van

significar més mitjans i oportunitats, i alesIores

el repte va convertir-se en la necessitat d’elegir

les prioritats.

També ho podríem analitzar per paràmetres. Va

costar més arribar als 1.500 col·legiats que no al

3.000, que va ser concretament Iñaki Jorquera,

que el vam premiar amb un vol en globus, símbol

de l’enlairament del $olrlegi. $anviar la inèrcia va

costar. I també va arribar un canvi, a partir de

poder assumir una (erència a jornada completa,

és a dir, de la professionalització, un altre binomi

que cal d’esmentar: professionalitzar el Col·legi i

generar serveis.

A3² (l papeU del &23/(F& en l·àmbit p~blic ps

pUou UeconeJut"

FR.– Hem estat més centrats a fer que no pas a

comunicar. Per una elecció de recursos, hem tri-

at fer les coses bé abans que comunicar-les. A

curt termini és una estratègia dolenta, però no a la

llarga, crec jo. * parlant de ireconegutsw, si vol dir

iescoltatsw, sí. Actualment som presents en els to-

tes les institucions d’àmbit català: administratives

i acadèmiques. Ara bé, {Iem de continuar aug-

mentant el grau d’influència ... Perquè per eYem-

ple en l’àmbit parlamentari i polític, jo almenZs

no en tinc aprenentatge. Per tant, incrementar la

influència és una assignatura permanent. Però si

ens comparem no solament amb els nostres ho-

mònims a l’Estat, sinó amb la resta de col·legis

professionals en general, hem passat de ser un

colrlegi petit a un de mitjà i en pocs anZs.

F;1 ² Acabes d·intUoduiU la Uelaciy amb els al-

tUes colÃleJis de l·(stat

FR.– Abans érem el segon col·legi, després de

Madrid. Ara el tripliquem. Si comparem l’evolució

del nostre amb la resta de col·legis, podem dir que

som al segle XXI i hem fet els deures. Al Consejo de

Viure sota el

paraigua d’una llei,

d’una obligatorietat,

és còmode, però la

llei pot canviar molt

ràpidament. Ara

bé, si un és útil, la

realitat perdura més

que el marc legal.

VENT DE POPA

Dos llocs que han acollit

l’Assemblea General del

COPLEFC. A dalt, Museu

Colet (2014). A sota, Sala

d’Honor de l’INEFC-Centre

de Barcelona (2013).