7 / 56
Primavera 2016 /
DOCUSPORT
•
La Revista
7
FXN.– Per exemple...
FR.– Podríem parlar de beques de postgrau per a
estades a l’estranger. Però s’ha de debatre a fons:
¿a nosaltres ens correspon la recerca? Segons els
estatuts, no. ¿I la internacionalització? En principi
no podem ser els motors de la recerca, o de la in-
ternacionalització. Podem col·laborar-hi, però no
és la tasca pròpia, segons el que estableixen els
nostres estatuts col·legials.
F;1 ² Si KaJuessis de sintetit]aU la teva tUaMec-
tzUia com l·e[plicaUies"
FR.– Sempre dic que al Col·legi hem fet un quadre
impressionista: amb molts petits i grans encerts,
hem creat un paisatge. Quina ha estat la decisió
més important? Totes sumen i ajuden a fer camí.
Quan no pots fer grans canvis, cuida els petits de-
talls: la proximitat amb els col·legiats i el tracte i
l’ajuda individualitzats que hem ofert.
FXN.– Quines consideres les claus per al creixe-
ment exponencial?
FR.– Des del primer moment vam decidir que
havíem de col·legiar i ser a prop del col·legiat;
va ser el nostre binomi motriu. Vam aprendre a
captar col·legiats i a atendre’ls. Afavorits, evi-
dentment, per l’increment de llicenciats i gradu-
ats i de la -lei
. 6n binomi d’èYit que ara
comença a ser copiat.
F;1 ² +a estat fàcil diUiJiU el &23/(F& des de
Lleida?
FR.– La veritat és que m’ha comportat un cost
vital, de dedicació i desplaçaments, excessiva-
ment elevat, per a mi. Primer no n’era conscient,
però amb els anZs t’adones que el quilometratge
s’acumula al cos.
capacitat legislativa. El marc legal condiciona la re-
alitat. Aquesta pot ser tossuda, però el marc legal
possibilita millores de futur. Evidentment, també el
sector formatiu, les universitats públiques i priva-
des. * els agents privats, perquè actualment és qui
genera nova ocupació.
FXN.– Continuem parlant del mercat sociolabo-
Ual ¢(l &olÃleJi Ka de tendiU a seU el &olÃleJi de
les 3Uofessions de l·(spoUt"
FR.– Home, hem fet passes en aquesta direcció,
creant la figura de l’associat, per poder incorporar
a la resta de professionals titulats de sector.
AP.– El col·lectiu de quan vas entrar no té res a
veure amb el que és ara...
FR.– Aleshores el 93% eren docents i el 7% es de-
dicava a la gestió pública i municipal. Per tant, la
composició del Col·legi ha canviat, com ens recor-
da un dels darrers estudis, el 56% de professionals
treballen a l’àmbit públic i la resta al privat; però de
les darreres promocions, només el 15% ho fa en
l’àmbit públic.
F;1 ² , com veus l·estUuctuUa del &olÃleJi"
'3.o 4’Ia de dir que al llarg d’aquests anZs ens
Iem pogut autofinançar. * Iem fet inversions, amb
la remodelació de la seu i la celebració del è
aniversari a cost zero per al col·legiat. S’ha pogut
generar ocupació ampliant l’equip professional,
sempre amb recursos propis. ¿Algú s’imagina el
país que tindríem si les entitats públiques i priva-
des fossin capaces –en aquests moments durs
que vivim– d’invertir, de generar ocupació i tenir
recursos per a nous projectes i nous reptes? Això
és el que hem fet. No hem viscut de subvenci-
ons. Sempre hem seguit una política d’austeritat
i contenció. Això ens permet ara redimensionar
coses, certament.
-Sol ponent o sol
ixent?
M’agraden els dos
moments.
-Ensenyar o dirigir?
Seré eclèctic:
ensenyar comporta
dirigir i dirigir
comporta ensenyar.
-Una data...
7 de març de 1998,
d’inici com a president
del Col·legi.
-Un esdeveniment...
Els Jocs de Barcelona.
-Un nom...
No donaré cap nom,
per no desmerèixer
els que no esmenti. Sí
vull valorar que som
més ciutadans que no
clients; i això vol dir
que no tot és mercat.
Per tant, és important
que les persones i
les institucions i les
entitats construeixin
societat, que vol
dir pensar en els
ciutadans, en les
persones. M’agrada
més posar la
comunitat per davant
de la individualitat.
Diria, professió,
ciutadania i societat!!!!
Ras i curt
Francesc Reig envoltat de
companys amb 25 anys o
més de col·legiació (2014).
© Jordi Estruch
Visita d’Anna Pruna,
secretària general de l’Esport,
a la nostra seu (2008).