49 / 56
Primavera 2016 /
DOCUSPORT
•
La Revista
49
Jaume Massons,
develop business
director
de Likwid
Sports i col·legiat
del COPLEFC 8934
nord-americans, i per tant la indústria de l’esport
està encara per crear-se...”. Més concretament,
treballa per a Likwid Sports (LKS), “una agència
d’esdeveniments esportius amb oficines a l’Arà-
bia Saudita i als Emirats Àrabs. El camp d’acti-
vitat de LKS és l’esport base, l’esport per a em-
preses i els esdeveniments i les competicions
esportives”. I per ser encara més precisos, ens
detalla què significa ser
developer business:
“D’una banda, l’etiqueta és genèrica, perquè
relaciona l’activitat professional amb el creixe-
ment i desenvolupament del negoci; o sigui,
aconseguir nous clients i ingressos per a l’em-
presa. I d’altra banda, requereix competències
força àmplies que van des de l’estratègia fins a
la negociació. És un rol que exigeix un fort lide-
ratge en entorns poc estructurats (i alguns fins
i tot hostils) dins de l’organització, molt orientat
a resultats, a les persones i a l’establiment de
relacions professionals dins i fora de l’empresa.
És un repte 360 graus”.
Segons el seu punt de vista, “la formació assolida
d’
expat
és i serà molt valuosa en qualsevol situa-
ció laboral de la vida d’una persona. Les habilitats
i competències que s’adquireixen, a mesura que
els mercats són més globals, esdevenen cada
dia més sol·licitades i imprescindibles. Per tant,
ho considero una inversió personal per garantir
una projecció professional de perfil alt. Però és
innegable que a l’estranger l’
expat
està exposat
a una nova xarxa de professionals internacionals
i locals que amplia les possibilitats d’escollir pro-
jectes futurs o de ser escollit per a nous reptes. El
món és dinàmic i els professionals que trien pro-
jectes a l’estranger tenen més opcions d’enllaçar
experiències en altres països o mercats on la seva
expertesa és més valorada i buscada”.
DECÀLEG
Vegem, per tant, com podria ser el decàleg de
capacitats que ha de tenir un
expat
. Es tracta
d’una sèrie de recomanacions per a col·legiats
interessats: 1) resiliència; 2) seguretat en l’exper-
tesa i els recursos propis; 3) gestió i conciliació
de la vida professional, personal i familiar; 4) fle-
xibilitat i adaptabilitat a l’entorn físic, costums i
protocols socials; 5) idiomes i interès a integrar
nous idiomes; 6) habilitats interpersonals; 7) ha-
bilitats de comunicació i presentacions en públic;
8) habilitats de negociació i tancament d’acords;
9) gestió de les expectatives, els ritmes de treball
i les normes laborals, i 10) gestió del canvi en
l’estil de vida i el lloc de residència/es.
Unes característiques que ens amplia així: “A
parer meu, la clau és observar els paràmetres
i comportaments del nou entorn i llavors decidir
què, com, quan i qui ha de participar en la imple-
mentació i execució de qualsevol tasca requeri-
da. És a dir, cal adaptar el marc de pensament
propi, amb els seus elements tècnics principals,
a la cultura i les característiques específiques
del país o lloc on hàgim de dur a terme la nostra
tasca com a experts. La meva recomanació prin-
cipal és la desaprendre per aprendre. M’explico.
A l’entorn on hem crescut les coses es fan d’una
manera i tothom segueix un patró similar, però
això no és així en un altre país amb diferent cultu-
ra, composició ètnica, idioma i història. Aquests
elements obliguen a observar el nou entorn i ana-
litzar els patrons comuns per identificar on i com
aportar valor a través dels nostres coneixements
i expertesa. És cert que hi ha escoles de negocis
que ofereixen cursos de postgrau on s’aprenen
habilitats interculturals i gestió en entorns inter-
nacionals. És una forma de preparar-se per als
reptes professionals internacionals. L’altra ma-
nera d’adquirir aquestes capacitats o competèn-
cies és «a peu de trinxera», més directament i
en primera persona, submergint-se en projectes
i experiències a l’estranger.
»
Equip de treball a Timor Oriental.
Davant d’una mesquita
sortint de la oficina a Jeddah
(Aràbia Saudita).