42
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Primavera-Estiu 2014
El mes de febrer, el CAR va organitzar una jornada de sobre genètica i esport. El nostre
company Josep Sánchez va guanyar el pòster del COPLEFC al Congrés de l’ECSS el juny pas-
sat. Podem dir, doncs, que la genètica comença a estar de “moda” en el nostre àmbit. En el
futur, sembla que la genètica constituirà una eina fonamental per a una millor planificació
de l’entrenament i la millora del rendiment, tot respectant la salut.
El test genòmic
RENDIMENT ESPORTIU
Cal que ens
interessem
per l’estudi
de les bases
genòmiques
que poden
influir en
la resposta
individual a
un programa
d’exercici
físic o
entrenament
Josep Sánchez
Malagón
és doctor en CAFiE
i col·legiat del
COPLEFC (10289)
Són molts els esdeveniments històrics que s’han succeït
per arribar a confeccionar el mapa genètic humà. Des
de la publicació de l’
Origen de les espècies
(1859) de
Charles Darwin, passant pels experiments amb pèsols
(1865) de Gregor Mendel, el llançament del Projecte
Genoma Humà (1990), l’elaboració detallada del mapa
genètic humà (1995) i la finalització de la seqüència del
genoma humà (2003), els estudis de biologia molecular
han viscut els últims 25 anys una important revolució
i actualment tenen una influència molt rellevant en el
camp de les ciències.
Les ciències de l’activitat física i de l’esport són un
àmbit de recerca que tampoc no pot defugir els canvis
que està experimentant la biologia molecular i, en
concret, el camp de la genòmica i la genètica humana.
En aquest sentit, sigui amb l’objectiu d’estudiar l’impacte
d’un programa d’entrenament adreçat al rendiment,
d’analitzar els efectes de l’activitat física o bé avaluar el
risc de patir una malaltia hereditària associada a la mort
sobtada en els esportistes, la informació que ens dóna
el genoma humà passa a ser un element d’estudi que
afegeix una informació molt valuosa.
L’estudi entre les semblances i diferències de les
persones ha estat, és i serà un element d’anàlisi de
la comunitat científica. Saber si és la natura de les
persones o el medi ambient on es desenvolupa la seva
vida el que condiciona aquestes semblances i diferències
ens porta a un debat en què ens posaríem d’acord que
estan estretament lligats.
Les diferències entre individus en qualsevol estudi
constitueixen un fet que es posa de manifest, fins al punt
que moltes vegades aquells resultats que no entren
dins la normalitat estadística són eliminats. Aquestes
diferències individuals es poden deure bàsicament a tres
possibles qüestions: l’error experimental, els factors
ambientals i els factors genètics. L’error experimental
pot produir-se per una mala formulació de la hipòtesi,
la utilització inadequada d’un material, un error en el
mesurament o en el tractament de les dades, entre
d’altres. Si no s’ha comès un error experimental, el
següent element que ens pot conduir a una errada són
els factors ambientals, com l’historial laboral de la
persona, l’historial esportiu, l’alimentació... Quan estem
ben segurs que ni l’error experimental ni els factors
ambientals són causa de les diferències individuals, ens
queden els factors relacionats amb els gens.
La condició física per a la salut i el rendiment esportiu
no es pot reduir a unes simples característiques
mendelianes, ja que existeixen altres factors, com els
socials, els fisiològics, els metabòlics, els cel·lulars i
els moleculars, que tenen incidència sobre l’individu.
Però probablement el substrat genòmic i genètic de
cada individu pot donar resposta a algunes qüestions,
com ara: per què no totes les persones actives estan
igualment protegides contra la hipertensió o l’infart
de miocardi?, o bé: per què no tothom respon de la
mateixa manera a una dieta rica en colesterol? D’altra
banda, la genòmica i la genètica ens poden ajudar
a trobar explicacions pel que fa a l’heterogeneïtat
dels resultats en les adaptacions a intervencions
terapèutiques o d’entrenament. Alguns estudis ho
posen de manifest quan intenten analitzar per què
persones que pertanyen a una mateixa família,
després de la participació en un mateix programa
d’exercici físic d’una durada de 20 setmanes,
manifesten resultats diferents pel que fa al consum
màxim d’oxigen (VO2màx).
Està demostrat que l’exercici físic regular redueix
la morbiditat i la mortalitat, i per això s’utilitza com
a prevenció i tractament dels diversos estats de la
malaltia. La descripció del genoma amb relació als
elements que tenen a veure amb l’exercici físic permet
una traducció d’aspectes fisiològics a la patofisiologia.
Per exemple, si descobrim els polimorfismes que
determinen l’entrenabilitat de l’os es podrien identificar
individus que potencialment puguin patir osteoporosi,
i així obtenir més avantatges de l’exercici físic. D’altra
banda, valorar la susceptibilitat de persones hipertenses
a l’exercici físic ens pot ajudar a optar per un tractament
basat en un programa d’entrenament o en un de més
farmacològic.
Per tant, cal que ens interessem per l’estudi de les
bases genòmiques que poden influir en la resposta
individual a un programa d’exercici físic o entrenament.
Entenem que tenir la possibilitat d’identificar subjectes
que presenten respostes diferents a l’exercici físic
i poder optimitzar la predicció de quin és el millor
entrenament amb relació als paràmetres de cada
subjecte són elements fonamentals per dur a terme
una bona prescripció d’exercici físic o el disseny d’un
entrenament. Una eina que ens pot ser de molta
utilitat per assolir aquest objectiu té a veure amb el
fet de saber interpretar la informació que ens pot
proporcionar un test genòmic, de la mateixa manera que
cal comprendre les dades que es desprenen d’una prova
d’esforç, d’un test de força i d’altres.
OPINIÓ
