8
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Tardor 2014
ENTREVISTA A...
sidero gairebé un medallista [rialles]. De totes ma-
neres, jo continuaré donant suport a l’esport en tot.
FXN.– Continua exercint la professió d’advocat?
DM.– Jo tinc la meva feina aquí. Hi tinc vuitanta per-
sones treballant i cinc despatxos.
FXN.– En actiu en la seva feina habitual, doncs...
DM.– Sí, sí. Sempre ho he fet.
FXN.– Ara podrà tenir més temps...
DM.– Em podré aixecar una mica més tard. I podré
fer esport. Moltes vegades m’he aixecat a quarts
de set del matí, perquè havia de ser aquí fins a
quarts de deu o les deu, i després me n’anava a la
UFEC. El meu lloc comporta gairebé 4 hores diàri-
es. Aquest matí, a les 8 estava nedant a Platja d’Aro,
després he vingut cap aquí. I ara quan marxi i hi
arribi, tornaré a anar a l’aigua.
FXN.– Podem esperar les seves memòries?
DM.– ... No. Molts m’ho diuen, però és que si dic
la veritat..., em pelen [rialles generals]. He viscut
de tot...
FXN.– Quina distinció de les que té l’omple més?
DM.–Mira, una que només n’hi ha una: que és un tes-
ticle d’or que em van regalar l’any 1966 i que, a més,
sempre porto damunt. [rialles] És únic. Jo feia unes
crítiques contra el govern i els meus amics de Banyo-
les i de les comarques gironines em deien: “David, et
cessaran en 24 hores”. I jo deia: “I un colló!”. El 1966,
un dia en una assemblea amb Elola Olaso, jo dic:
“Escolta, Catalunya és de tercera divisió a l’hora de
cobrar i de primera divisió a l’hora de pagar”. Va dir:
“Esto retíralo, ¡es una agrabio a España!”. I vaig res-
pondre: “No, no retiro nada. Si quieres me retiro de
esta asamblea”. I ell: “Es lo que has de hacer”. I vaig
fotre el camp. L’endemà m’arriba una telegrama: “Se
le agradecen los servicios prestados”. Vaig contes-
tar que s’havien equivocat, perquè no havia dimitit...
I aleshores, els meus amics, un dels quals metge,
el va saber fer bé i me’l van regalar. És una distinció
única... Ho diu: “David Moner, el colló”.
AP.– Quant a la preparació de la Llei de l’exer-
cici de les professions de l’esport, recordo la
seva compareixença en contra... Primer vaig
pensar que devia ser per un cert enfrontament
amb Rafael Niubò, però també era cert que obli-
dava tota una feina de formació federativa...
Ara, però, està content amb l’Avantprojecte de
modificació d’aquella mateixa Llei, que sembla
que obri la porta a la tasca federativa?
DM.– Exacte. Tot això va canviant segons el color
polític. Amb coses bones i amb d’altres de dolentes.
De totes maneres, el Niubò volia llicenciats per donar
nivell a l’esport. El problema de l’esport a Catalunya
és que, excepte aquests quatre anys Niubò, els go-
verns han considerat l’esport de segona divisió. Ja
funcionen, hi ha 10.000 clubs, van tirant, hi ha partits
cada dia, hi ha instal·lacions... Però bé, les instal·la-
cions s’han de mantenir, i això s’ha de preveure, i els
governs no ho preveuen, volen inaugurar, inaugurar
i inaugurar, gastar diners que després no serveixen
per a res, perquè hi ha instal·lacions que no servei-
xen per a res... Ahir mateix vaig descobrir-ne una de
petanca anant cap a Girona, tocant a Cassà, amb
uns coberts i unes pistes que ja hi creixen les males
herbes... Per tant, la modificació de la Llei jo crec
que és positiva. Una cosa és el títol d’INEF i una altra
aquests “titulins”, com per exemple amb vela; hi ha
uns nanos que cobren 500 euros per un mes i fan de
monitors; per fer-ho, no pots agafar un titulat d’INEF,
necessites 50 nanos i llestos.
AP.– Però cal garantir una mínima seguretat per
a les persones... Amb la modificació i el nivell 0...
DM.– Ara ho porta el Gerard Figueras... En futbol,
per exemple, el Vilassar de Mar té 14 o 15 equips...
¿Han de ser tots els entrenadors titulats d’INEF? No
és lògic. Són monitors que han après futbol i quatre
coses i entrenen... Han de tenir uns mínims, moltes
pràctiques, que no hi entri el primer que passi...
També hi estàvem en contra perquè vosaltres amb
INEF podeu ser directors de 20 centres i cobrar de
20 centres, tot convertint-vos en una mena d’agents
de compravenda de finques que van llogant el títol, i
això és el que està passant, també. Em refereixo, per
exemple, als gimnasos de karate, que n’hi ha que ho
són aquí i en un altre ho són de jujitsu, etc.
»
- Mar o piscina?
- Mar.
- Un esport...
- Natació i waterpolo
- Una data...
- La data que vaig
ampliar l’estany de
Banyoles, el 14 d’agost
de 1964.
- Un lloc...
- Banyoles. Sóc oriünd
de Banyoles; avis,
besavis, pares...
- Un llibre...
- En llegeixo molts,
però després me
n’oblido.
Ras i curt
Aquesta entrevista va tenir
lloc el 22 de juliol de 2014
