34
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Tardor 2014
Precedent del tennis, a Catalunya va
arribar el 2004 amb el Fòrum de les
Cultures. Tot i ser antic, doncs, és un
esport jove que reclama el seu espai.
Tamborí, un esport emergent
RENDIMENT ESPORTIU
l
a bellesa d’aquest esport és comparable
a la seva dificultat tècnica, en què colpejar
una pilota que arriba a una velocitat de 250
km/h i enviar-la al camp contrari es conver-
teix en tot un repte.
JOC ANTIC, PRÀCTICA MODERNA
Tot i que per a algunes persones pot semblar
un esport nou, el tamborí té l’origen en els dife-
rents jocs de pilota que daten del segle XV i que
es practicava a les places dels pobles del nord
d’Itàlia i el sud de França. Fruit de la nombrosa
activitat, a partir del 1890 la Federazione Ginnas-
tica d’Itàlia el reconeix com a joc i se n’inicia l’ac-
tivitat federada. A nivell internacional la Fédérati-
on Internationale de Balle au Tambourin (FIBaT)
és l’organisme que s’encarrega d’organitzar les
competicions internacionals.
N’existeixen diferents modalitats; la més antiga i
considerada l’essència del joc és la modalitat ex-
terior, que es juga en un terreny de joc de 80 x
20 m, amb 5 esportistes per equip i una pilota de
goma. És la modalitat amb més practicants a Itàlia
i a França, però la més internacional i més practi-
cada a Catalunya és la
indoor.
Per jugar-hi es ne-
cessita un camp cobert de 34 x 16 m amb una
línia a la meitat de 5 centímetres d’altura, 3 espor-
tistes per equip (jugador/a central, ala esquerra i
ala dreta) i una pilota de tennis de baixa pressió.
Qui juga ha de portar un tamborí, l’estri que
dóna nom a l’esport, que consta d’un cercle de
policarbonat de 28 cm i que té un costat cobert
amb una tela sintètica amb què es colpeja la
pilota. Una nansa de cuir permet subjectar-lo
amb més fermesa i aplicar-hi més força perquè
la pilota es projecti amb més velocitat.
El joc té molta similitud amb el tennis i fins i tot
n’és considerat un dels precursors. Després del
sorteig inicial, un dels equips inicia el partit en
el servei, mentre que l’altre ho fa a la resposta.
Qui juga de central fa el servei colpejant la pilota
des de la línia de fons i intenta superar la línia
de servei (situada a 2 m de la línia central). Amb
la pilota en joc, els equips van colpejant la pilo-
ta de manera alternativa, ja sigui directament a
l’aire o després d’haver botat, amb l’objectiu que
EL FUTUR
A Catalunya el tamborí arriba l’any 2004, en ser un dels jocs i esports tradicionals
seleccionats pel Fòrum de les Cultures. Aleshores, un grup d’estudiants de CAFiE que
dinamitzen aquest espai, s’animen a participar en un torneig al sud de França i després
repeteixen l’experiència en diferents ocasions fins que decideixen crear: primer la
secció esportiva al Club Esportiu INEF Barcelona i, més endavant, la Federació Catalana
de Tamborí amb l’objectiu d’organitzar aquest esport i promoure’l a Catalunya.
Des del 2009 la Federació Catalana de Tamborí està reconeguda oficialment
per la FIBaT i això ha permès que Catalunya participi en diferents competicions
internacionals de manera oficial. En un esport on Itàlia i França són les principals
potències, Catalunya va obtenir la tercera plaça en categoria femenina i la cinquena
en categoria masculina en el darrer Mundial de Tamborí Indoor (Itàlia, 2013).
Actualment la Federació Catalana de Tamborí aplega un total de 9 entitats
esportives i al voltant de 200 llicències federatives, repartides en la modalitat
escolar i adulta, ja sigui
indoor
o platja. També hi ha un equip masculí que
participa a la lliga francesa de la modalitat exterior.
Perquè el tamborí es consolidi com un esport més a Catalunya és important
que: es promocioni i s’organitzi el tamborí en edat escolar; arreli en municipis
descentralitzats, ja que l’alta demanda que hi ha d’espais esportius a Barcelona
d’entitats de diferents esports fa que el cost dels espais sigui inassumible, i també,
que es continuï desenvolupant la modalitat de platja per donar a conèixer l’esport.
Tornar la
pilota, que et
pot arribar a
250 km/h, és
tot un repte
