6
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Tardor-Hivern 2013-2014
FXN.– I l’interlocutor ésWert... Comés el diàleg?
GF.– Ha, ha, ha... Haig de dir que hi ha un inter-
locutor que és el Consejo Superior de Deportes i
hi ha una bona entesa. A nivell administratiu hi ha
respecte institucional. Tant entre la nova directora
del Consejo i jo mateix, com també per sobre, pel
que fa a secretaris generals. Hi ha una entesa ins-
titucional cordial, per bé que no està deslligada
de l’existència d’un conflicte polític i que també
afecta el món de l’esport.
FXN.– Com estem de pressupostos? Com
afectaran els diversos plans engegats, com el
Pla Català de l’Esport a l’Escola o d’altres?
GF.– Hi ha una bona notícia, el 2014 econòmica-
ment no haurem d’anar més enrere, no recularem
més. El president Mas ha dit que ja no podem
reduir més la prestació de serveis públics i això
en el món de l’esport també s’aplica. El pressu-
post de la Generalitat no recularà més pel que
fa a esports l’any que ve. Dit això, tenim menys
diners, i tenim menys diners disponibles, perquè
una gran part de recursos que té la Secretaria es
destina, per exemple, al pagament dels compro-
misos pluriennals de governs anteriors, que van
fer molta infraestructura esportiva i les quotes que
cal retornar creixen més any rere any, i com que
tenim menys diners disponibles, evidentment hi
ha algunes àrees que queden afectades. Un dels
programes afectats està sent el de l’esport es-
colar, també l’esport federat, i ara el que toca és
veure com continuem tirant endavant el Pla Català
de l’Esport a l’Escola i sobretot l’esport escolar a
Catalunya, sigui amb l’eina que sigui; m’agradaria
trencar una llança a favor dels consells esportius;
el que hem de veure és com continuem fent es-
port escolar a Catalunya amb menys recursos.
FXN.– Tres prioritats del CCE, en funció dels
pressupostos...
GF.– Primer, mantenir l’activitat esportiva a Cata-
lunya en tots els àmbits: escolar, federat i el de la
tecnificació i l’alt rendiment. Aquest és el gran gruix
a què el CCE destina els recursos disponibles...
Que continuem tenint esport escolar, que les fede-
racions continuïn desenvolupant la seva vida fede-
rativa i que a més a més se’n puguin derivar progra-
mes de tecnificació i alt rendiment que ens donin
campions del màxim nivell competitiu. Segon, ser
capaços d’adaptar l’Administració esportiva a les
demandes del sector; per això hi ha projectes com
la remodelació de la Llei de professions de l’esport.
I tercer, incardinar tota l’estructura del món esportiu
del país en un procés d’alguna manera de redefi-
nició, d’acord amb el procés social i nacional que
estem vivint, perquè com he dit abans, l’esport és
un dels sectors que arriba a tota la societat i, per
tant, no en pot quedar al marge; l’esport també ha
de tenir alguna cosa a dir sobre el dret de decidir
i quins són els beneficis i els inconvenients per al
món esportiu de tenir un Estat propi.
FXN.– Com està la internacionalització de l’es-
port català? I si es guanya la independència,
com ha de ser l’esport català?
GF.– Doncs ha de ser un dels pilars fonamentals
d’un futur Estat català. Primer, per la dimensió;
i hem de tendir a engruixir més la vinculació del
ciutadà de peu amb l’esport, sigui com a federat,
practicant, usuari o per algun altre vincle. I segon,
perquè amb tot això, ha de comportar un motor
econòmic, per al país. Si som capaços de traslla-
dar tota l’activitat esportiva a llocs de treball i ge-
neració de riquesa i benestar, aconseguirem que
l’esport a Catalunya, tingui la forma que tingui el
país en el futur, sigui un dels pilars fonamentals, tal
com també ho són l’ensenyament o la sanitat.
FXN.– En resum, quina considereu que és la
salut de l’esport català? És bona, de plena vi-
goria? Necessita algun tractament?...
GF.– No em mal interpreteu... L’esport català té
capacitat de resistència, i ho està demostrant, i en
èpoques de resistència, l’esport català està sent
el millor esport del món. El 2013 jo crec que que-
darà com un any històric pel que fa als resultats
dels esportistes catalans.
ENTREVISTA A...
GERARD M.
FIGUERAS I ALBÀ
(Vilanova i la Geltrú, 1982)
– No vinc del món
de l’esport, no ho he
volgut amagar mai. La
meva trajectòria està
estrictament vinculada
al món de la política i
la gestió pública. Sóc
llicenciat en ciències
polítiques per la
Pompeu Fabra
i em vaig
incorporar a la Joventut
Nacionalista de Catalunya
amb 18 o 19 anys. A partir
d’aquí vaig començar una
doble carrera: vinculada
al territori, amb la política
municipal a Vilanova i
la Geltrú, que després
va tenir evolució amb la
política nacional i, d’altra
banda, una trajectòria
vinculada al que va ser
la meva gran escola, la
Joventut Nacionalitat
de Catalunya, on vaig
poder entendre com
funcionava el país des
de l’estructura més
politicoadministrativa i
sobretot com a espai que
m’ha permès treballar
per anar construint un
ideal de país que és el que
em va moure a entrar en
la militància política.
- I també:
màster en
Màrqueting i Comunicació
Política per l’ICPS (UAB)
i diploma de Postgrau en
Govern Electrònic i TIC
per l’IDEC (UPF).
- En
política local:
tinent
d’alcalde de Promoció
Econòmica, Turisme,
Comerç, Comunicació,
Premsa i Joventut (a
Vilanova i la Geltrú) i
portaveu de CiU al Consell
Comarcal del Garraf.
- Del 2008 al 2012
va ser
president de la
Joventut Nacionalista de
Catalunya.
