Tardor-Hivern 2013 -2014 /
DOCUSPORT
•
La Revista
5
Entenent la gestió de la
res publica
a partir de la col·laboració d’experts
(coneixedors) i executors (polítics),
Gerard Figueras és un polític format
per ser polític, i amb seny ordena-
dor noucentista vol articular l’esport
per aportar benestar als ciutadans i
riquesa al país.
Gerard Figueras,
deu mesos com a director del CCE
ENTREVISTA A...
FXN.– Com arribeu a l’esport?
GF.– Després de les darreres eleccions al Parla-
ment de Catalunya, el conseller de la Presidència
m’assabenta que s’ha de produir un canvi en el si
de la direcció del Consell i que el meu perfil po-
dria ajustar-s’hi, sobretot des del punt de vista de
la gestió que requereix el món de l’esport. Tant
el conseller com el secretari van ser molt clars:
el món de l’esport és un dels que més penetren
en la societat catalana i, per tant, exigeix ara més
que mai que el tinguem ben ordenat. I aquí hi sóc
des de fa deu mesos. I la veritat, content de po-
der aportar-hi innovació, amb voluntat de rigoro-
sitat en la gestió des de l’Administració esportiva
de la Generalitat i confiant en la gent que esteu
en l’esport des dels diversos àmbits: esport es-
colar, universitari, llicenciats...
Ah, però que consti que era practicant federat de
tennis i també de futbol, com a porter.
FXN.– Mal moment per aterrar al món de la po-
lítica esportiva, no?
GF.– És un moment complicat en l’esportiva i
en la general...
FXN.– Ho dic per les perspectives: es comenta la
possibilitat d’haver de pagar la seguretat en pro-
ves esportives, hi ha el procés d’inspeccions de
la Seguretat Social als clubs, la possible recen-
tralització del cobrament de les llicències fede-
ratives en favor de les federacions espanyoles...
GF.– És un mal moment per a l’economia en ge-
neral, per a la política en general i, evidentment,
l’esport no en queda al marge. Dit això, en els
moments actuals és quan es posa a prova la và-
lua tant dels gestors públics de l’esport, com dels
mateixos organismes de l’esport de Catalunya.
Malgrat que des de la casa som conscients que
la bossa de recursos públics per a l’esport és més
petita, això no s’amaga a ningú, com també ho
és la part privada dels pressupostos que generen
les entitats esportives, perquè els han minvat els
ingressos provinents dels socis, de les llicències
d’esportistes..., crec que ara estem veient molt
bé l’ADN del món de l’esport. Així doncs, malgrat
que, repeteixo, hi ha una reducció claríssima d’in-
gressos i un seguit de dificultats afegides com les
que plantejaves... ens n’estem sortint...
En clau
positiva: “Ara
estem veient
molt bé l’ADN
del món de
l’esport”
Francesc X. Navarro i Alèxia Pérez
