Primavera-Estiu 2014 /
DOCUSPORT
•
La Revista
5
Una veritable història d’emprenedo-
ria. Tota una història d’èxit. En aques-
ta entrevista ens hem acostat al nos-
tre company Josep Castarlenas, que
ha convertit l’Ekke en tot un referent
de compromís amb la ciutat de Llei-
da per cuidar els seus habitants. Sens
dubte, Josep Castarlenas és
ekke,
o si-
gui, “jomateix” en la llengua afrikaans.
Un bon lema, un bon repte.
Josep Castarlenas,
ànima de l’Ekke
ENTREVISTA A...
FXN.– Quin era el teu somni quan escrivies
l’any 1994 a la nostra revista col·legial, ales-
hores
Full Informatiu,
sobre gestió?
JC.– Aleshores estava molt posat en el tema de la
docència i la recerca a l’INEFC-Lleida. També en
el judo i les seves aplicacions en el camp educa-
tiu. No obstant això, també estava veient paral·le-
lament que el món del fitness anava augmentant i
que em despertava un interès important.
FXN.– Amb unes breus pinzellades, pots di-
buixar-nos la teva trajectòria professional?
JC.– De molt jovenet vaig començar fent classes
de judo per clubs, escoles... En acabar la carrera
vaig fer oposicions a professor d’institut i vaig gua-
nyar-les, però al cap de molt poc temps va sortir la
plaça de professor titular de judo a l’INEFC i vaig
decidir que em volia dedicar a aquesta feina. El
1994 vaig obrir el Gimnàs Lleida i compaginava
les classes a l’INEFC amb la direcció i gerència del
Gimnàs. L’any 2004 vaig guanyar un concurs de
l’Ajuntament de Lleida per a la construcció i explo-
tació d’un centre de fitness i d’aquí va sortir el pro-
jecte Ekke, del qual sóc el director i en comparteixo
la propietat amb una empresa constructora. Des
d’aquell moment vaig deixar la plaça de professor
de l’INEFC, perquè era incompatible un càrrec de
tanta responsabilitat en el món de l’empresa priva-
da amb l’exigència que demana l’activitat diària de
les classes a nivell universitari.
FXN.– Com has construït aquest “edifici”?
Acompanyat? Dedicació? Renúncies?
JC.– Per fer front a la inversió vaig haver de re-
nunciar al 50% de les accions del Gimnàs Llei-
da, d’aquesta manera em va entrar un soci amb
més múscul financer i un coneixement molt im-
portant del món de les obres. I sobre la principal
renúncia: a disposar de temps per a un mateix i
per a la família.
La nostra
filosofia és
tractar els
empleats com
ens agradaria
que ens
tractessin a
nosaltres
Francesc X. Navarro i Alèxia Pérez
