24
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Tardor-Hivern 2013-2014
A FONS
pràctica esportiva, l’entrenament, els equipa-
ments esportius o la biomecànica aplicada als
discapacitats.
JOVES CIENTÍFICS
El congrés promou, també, els joves investiga-
dors, que van poder competir per un dels 20
guardons del Young Investigators Award (YIA)
als millors treballs científics. A més, l’ECSS
va organitzar una recepció al conjunt d’aspi-
DEL SOMNI A LA REALITAT
L’any 2000, recent llicenciada i com a estudiant de doctorat, vaig assistir
per primera vegada a un congrés de l’ECSS. Em va impressionar la
magnitud, prop de 1.000 participants, però sobretot la qualitat de la
recerca científica sobre ciències de l’esport que es feia fora del nostre
país i la quantitat de doctorands o joves doctors que presentaven treballs
realment interessants. Qui m’ho havia de dir que 10 anys després em
proposarien de presidir un congrés d’aquestes característiques al nostre
INEFC!, qui m’havia de dir que seria el congrés europeu més gran de la
història sobre ciències de l’Esport!
Han estat 4 anys de feina, de reunions, de decisions difícils, de construir
un gran equip de treball, de consensuar la nostra idea de congrés amb la
que tenien els membres de l’ECSS, i finalment el projecte es va fer realitat.
Les darreres setmanes les recordo com una bombolla on només existia
el congrés. Cada dia que passava l’INEFC s’anava transformant en una
seu, la millor seu que pot tenir un congrés de ciències de l’esport, i
nosaltres ens anàvem creient que sí, que tot sortiria bé. I així va ser,
el dia 26 de juny els participants van anar arribant i el congrés es va
posar en marxa, amb puntualitat, sense entrebancs, tothom sabia
quina era la seva feina i la feia amb ganes, il·lusió i compromís. La
tensió inicial que tots sentíem es va anar transformant a poc a poc en
satisfacció, i és que tot aquell trencaclosques d’Excels impossibles on
havíem de coordinar voluntaris, espais, tècnics, ponents, càterings,
actes socials o acadèmics, artistes, assajos, tecnologia, expositors o
simplement imprevistos, s’anava posant al lloc.
Per a mi, el millor del congrés va ser l’equip de treball i sentir el suport
de tantes persones de l’INEFC, en el comitè organitzador, en el científic
o com a voluntariat, i especialment de la Dra. Natàlia Balagué com a
copresidenta. Amb aquest equip, treballar era simplement un plaer.
Però també el de persones d’altres facultats o centres de recerca, fent
rants al premi, juntament amb els guanyadors
d’edicions anteriors, al Jardí Ferran Soldevila, a
l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
L’objectiu de l’acte, a més de convertir-se en
punt de trobada personal dels investigadors, va
destacar per la voluntat de crear una xarxa de
joves científics, amb tot el que pot comportar
d’intercanvi de coneixements i de possibilitat
de col·laboracions futures. Tal com comentava
algun dels participants, “aquesta trobada de-
Com en altres precedents
d’esdeveniments esportius,
els voluntaris van constituir
un col·lectiu important, tal
com també destaca Carlota
Torrents
Un moment dels parlaments, amb Carlota Torrents i Sigmund
Loland, president d’aquesta edició del Congrés de l’ECSS
de moderadors de les infinites sessions que integraven la part científica
del congrés o presentant els seus treballs. Tots aquests treballs, molt
nombrosos i de molta qualitat, que es van presentar provinents de centres
d’ensenyament o de recerca del nostre país van mostrar com el panorama
de la recerca en ciències de l’esport s’ha transformat en aquest segle XXI,
fins a situar-nos en el més alt nivell internacional.
No vull perdre aquesta oportunitat per tornar a agrair la feina de totes
les persones que van col·laborar-hi, especialment a l’INEFC i a tots els
voluntaris, així com als membres de l’ECSS, per creure en aquest projecte i
convertir-lo en la millor experiència que mai he viscut a l’INEFC.
Carlota Torrents
Copresidenta del 18è Congrés de l’ECSS i col·legiada del COPLEFC (8557)
