7 / 56
Estiu - Tardor 2016 /
DOCUSPORT
•
La Revista
7
de caràcter vital i humà com és el viatge en si
mateix. Cal dir que l’actualització d’aquest mig
any ja l’estic aplicant. Faré dues assignatures
noves en un màster basades en part en el que
vaig preparar per a Sud-amèrica. I també s’han
establert contactes i propostes de convenis per
fer recerca conjuntament.
);1 ² $ l’$PqriFa del 6Xd ´aPb la PoW[illa i
l’aPeriFanaµ ([SliFa’nV Ko Xna PiFa
AB.– Havia d’estar preparat per fer una conferèn-
cia en una universitat, per caminar per l’Amazò-
nia i per pujar un cim de prop de 5.500 m. Calia
gestionar la logística d’això, que a més havia de
durar mig any... A Buenos Aires vam deixar-hi
la maleta, sacrificant hi roba, perquè vam con-
centrar força les activitats de màxima formalitat
i després camí per caminar, combinant des dels
fins a 15.
);1 ² D’aTXeVWa YiYqnFia VXd aPeriFana
aPb TXineV aroPeV KaV WornaW a FaVa"
A#.o T’adones que la cultura influencia la manera
de pensar, detectes diferències en les maneres
de viure, i això és superenriquidor. Ser lluny, et fa
prendre distància en relació amb la teva manera
de viure a casa; resulta extraordinàriament enri-
quidor. I des d’un punt de vista natural, allò és
Natura amb majúscula. A Europa és molt difícil
de veure, no solament per la grandiositat, sinó
per la diversitat. La Natura hi és espectacular.
Vam entrar per Buenos Aires, vam baixar a la Pa-
tagònia i cap a dalt per Iguazú, l’Altiplà i d’allà a
l’Equador passant per l’Amazònia. Tot hi és gran,
sorprenent, bonic... una meravella.
perquè fa molt bé el seu paper, però crec que el
sector públic té unes implicacions socials i em fa
molta il·lusió ser-hi. Però seria falsejar no reco-
nèixer-hi també un interès personal de buscar un
repte i un nou projecte vital, perquè sempre he
anat canviant...
FXN.– ¿Ets com una mena de rei que regna
però no governa?
AB.– No, no. Ets un càrrec unipersonal d’un cen-
tre governat per un òrgan col·legiat. Tens l’en-
càrrec de coordinar que les orientacions i el que
s’aprova en el si de la Facultat tiri endavant. Tens
un caràcter més executiu.
);1 ² ¢eV IjFil Wornar deVSrpV a Ier de Sro-
fessor?
AB.– En el meu cas, moltíssim. Perquè després hi
tornes enriquit. La gestió dóna molt coneixement
sobre la casa. Sempre dic que he invertit molt en
el Deganat, perquè hi he treballat molt, però n’he
rebut molt més del que hi he invertit.
);1 ² ¢(V SXMa a Xn eVJlaó PpV SoltWiF"
AB.– Sí que té un caire polític, però universitari,
no més enllà. I forma part de la gràcia que té.
FXN.– Per dalt qui hi ha?
AB.– Els òrgans col·legiats de govern de la Uni-
versitat i l’equip rectoral. Amb el rector interactu-
es poc, més amb els vicerectors.
);1 ² (n TXin VenWiW YaV Frpi[er"
AB.– Sóc un afortunat. Aprens a treballar en
equip, a gestionar, a portar grups... N’he obtin-
gut tantes coses... De fet, la barrera professional
i personal em costa tant de fer! Millorar les capa-
citat dialògiques o de resolució de conflictes o
d’organització... és una cosa professional o per-
sonal? Jo crec que és transferible.
);1 ² , deVSrpV de Ver deJj Xn SrePi
AB.– No és estrictament així. Després arriba un
període per a l’actualització acadèmica i cien-
tífica, que és aquest mig any sabàtic. La meva
perspectiva era preparar activitats acadèmiques
per impartir en universitats sud-americanes, bà-
sicament per qüestions idiomàtiques. Vaig estar
treballant un programa formatiu; vaig comptar
també amb la col·laboració de l’INEF Global i
Domingo Blázquez. I amb el viatge cristal·litza
tot el projecte. Després aquesta intervenció aca-
dèmica em va possibilitar viure una experiència
DE PERFIL
En un lloc apartat de la
ciutat on antigament
se situaven els espais
de salut, la Universitat
de Barcelona té el
Campus Mundet.
Envoltat de
muntanya, pins i
vistes, però també
poblat d’alumnes, la
figura esprimatxada
d’Albert Batalla, com
un Quixot idealista
de l’ensenyament,
ens rep amb
afecte, empàtic i
cordial, després
de l’experiència
d’haver fet un viatge
professional i personal
del qual va tornar
enriquit i amb les
seves paraules sempre
meditades i amb
conviccions mudables,
com un full sempre en
blanc que ens ve a dir
que és el fet de viure.
COM ORDENARIES LES TEVES ETIQUETES?
1.- Jo sóc llicenciat en EF
i aquesta és la meva adscripció principal (anys 1980-1986).
2.-
Va venir posteriorment en el temps (però no per importància): sóc
formador
de mestres d’EF.
Vaig entrar a la Facultat després de treballar en una escola,
que hi havia un professor d’aquí i que em va demanar de fer-hi una classe; li
vaig dir que sí; després vaig ser-ne interí i com a continuació vaig superar unes
oposicions i després vaig pujar de categoria. (Professor del Departament de
Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la UB, en actiu.)
3.-
Si un fet concret m’ha canviat personalment, a part de la tesi, és haver fet de
degà
(Facultat de Formació del Professorat UB: 2008-2012).
4.-
Les
publicacions
, perquè
són una mica el recull de tot el que vas fent.
(llibres:
Deportes individuales, Habilidades motrices;
articles en revistes diverses:
Temps d’Educació, Apunts…).
5.-
I tota la resta:
coordinar màsters,
el
grau,
l’
ICE,
són encàrrecs concrets.
(Màster d’Activitat Motriu i Educació; responsable del programa d’Educació
Física de l’ICE; coordinador dels estudis d’Educació Física i Educació Musical de
la Facultat de Formació del Professorat).
El joc del currículum