Table of Contents Table of Contents
Previous Page  6 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 6 / 56 Next Page
Page Background

6

DOCUSPORT

La Revista

/ Estiu - Tardor 2016

);1 ² 3er a WX l’enVen\aPenW pV Xna YoFaFió

o una professió?

AB.– El concepte de “vocació” no m’agrada, pre-

fereixo “compromís”. Quan algú diu que volia ser

mestre des dels cinc anys, em deixa indiferent;

segurament no tenia ni idea del que significava!

A més, en la vida canviem moltíssim. Sí que trobo

bàsic i fonamental en les feines vinculades amb

l’educació una actitud de compromís.

);1 ² CoP V’e[SliFa TXe noPpV FalJXi IorPar

els mestres i no els professors?

AB.– La formació del professorat de Secundària

és un dels aspectes més mal resolts del sistema

educatiu. És absurd que un graduat de CAFiE

hagi de fer un màster per ser professor de Se-

cundària igual com un de Química, per posar un

exemple. La càrrega pedagògica d’INEF faria in-

necessari aquest màster, i això que el màster l’or-

ganitza la nostra Facultat, però és una absurditat.

FXN.– El màster ajuda a millorar-ho?

A#.o El màster, globalment, és insuficient. Tor-

nant al cas anterior: segurament no calen quatre

anys de química per ser professor de química.

Aniria bé fer un primer cicle en una facultat de

la disciplina i un segon cicle molt més complet,

per descomptat més d’un curs, amb una part ge-

neralista del professor i una part molt important

de didàctiques específiques. Amb un màster de

60 crèdits és molt difícil tocar tots els aspectes

per treballar al sistema educatiu avui dia: conei-

xements de sociologia, pedagogia, psicologia...

I a més, la didàctica específica. S’hauria de re-

pensar de dalt a baix la formació del professorat

de Secundària.

);1 ² 4Xq en SenVeV del 3la %olon\a"

AB.– És el dilema de sempre: una cosa són les

lleis i una altra l’aplicació. Jo defensava el Pla Bo-

lonya, però ara en sóc més crític. No se n’ha pro-

duÕt gairebé cap dels possibles beneficis, men-

tre que alguns riscos i amenaces han esdevingut

problemes reals. Es parlava de la implicació de la

societat, del teixit productiu i industrial en la uni-

versitat, per la necessitat de transferència i d’in-

tercomunicació. Però això ha acabat reduint-se

gairebé a una orientació massa economicista de

l’oferta universitària. De tal manera que algunes

carreres comencen a estar amenaçades; l’àrea

més humanista...

FXN.– Per què un es fa degà?

AB.– Un s’hi presenta, i el voten o no. En el meu

cas, primer van ser les ganes de tirar endavant

projectes i també un sentit institucional. Sempre

m’he sentit molt orgullós de pertànyer a la UB i

volent contribuir a un sistema universitari públic;

hi crec, en la cosa pública. No perquè el sector

privat no ho estigui fent bé, no el criticaré pas,

ENTREVISTA A...

Deontològicament,

tots hauríem

d’estar implicats

en la millora del

nostre col·lectiu

professional

La cultura

influencia la

manera

de pensar

Jo defensava

el Pla Bolonya,

però ara en sóc

més crític

Conferència a la

Universidad Católica

Silva Henríquez,

Santiago de Xile