6
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Estiu - Tardor 2016
);1 ² 3er a WX l’enVen\aPenW pV Xna YoFaFió
o una professió?
AB.– El concepte de “vocació” no m’agrada, pre-
fereixo “compromís”. Quan algú diu que volia ser
mestre des dels cinc anys, em deixa indiferent;
segurament no tenia ni idea del que significava!
A més, en la vida canviem moltíssim. Sí que trobo
bàsic i fonamental en les feines vinculades amb
l’educació una actitud de compromís.
);1 ² CoP V’e[SliFa TXe noPpV FalJXi IorPar
els mestres i no els professors?
AB.– La formació del professorat de Secundària
és un dels aspectes més mal resolts del sistema
educatiu. És absurd que un graduat de CAFiE
hagi de fer un màster per ser professor de Se-
cundària igual com un de Química, per posar un
exemple. La càrrega pedagògica d’INEF faria in-
necessari aquest màster, i això que el màster l’or-
ganitza la nostra Facultat, però és una absurditat.
FXN.– El màster ajuda a millorar-ho?
A#.o El màster, globalment, és insuficient. Tor-
nant al cas anterior: segurament no calen quatre
anys de química per ser professor de química.
Aniria bé fer un primer cicle en una facultat de
la disciplina i un segon cicle molt més complet,
per descomptat més d’un curs, amb una part ge-
neralista del professor i una part molt important
de didàctiques específiques. Amb un màster de
60 crèdits és molt difícil tocar tots els aspectes
per treballar al sistema educatiu avui dia: conei-
xements de sociologia, pedagogia, psicologia...
I a més, la didàctica específica. S’hauria de re-
pensar de dalt a baix la formació del professorat
de Secundària.
);1 ² 4Xq en SenVeV del 3la %olon\a"
AB.– És el dilema de sempre: una cosa són les
lleis i una altra l’aplicació. Jo defensava el Pla Bo-
lonya, però ara en sóc més crític. No se n’ha pro-
duÕt gairebé cap dels possibles beneficis, men-
tre que alguns riscos i amenaces han esdevingut
problemes reals. Es parlava de la implicació de la
societat, del teixit productiu i industrial en la uni-
versitat, per la necessitat de transferència i d’in-
tercomunicació. Però això ha acabat reduint-se
gairebé a una orientació massa economicista de
l’oferta universitària. De tal manera que algunes
carreres comencen a estar amenaçades; l’àrea
més humanista...
FXN.– Per què un es fa degà?
AB.– Un s’hi presenta, i el voten o no. En el meu
cas, primer van ser les ganes de tirar endavant
projectes i també un sentit institucional. Sempre
m’he sentit molt orgullós de pertànyer a la UB i
volent contribuir a un sistema universitari públic;
hi crec, en la cosa pública. No perquè el sector
privat no ho estigui fent bé, no el criticaré pas,
ENTREVISTA A...
Deontològicament,
tots hauríem
d’estar implicats
en la millora del
nostre col·lectiu
professional
La cultura
influencia la
manera
de pensar
Jo defensava
el Pla Bolonya,
però ara en sóc
més crític
Conferència a la
Universidad Católica
Silva Henríquez,
Santiago de Xile