Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
7
na. Però tenia una gran visió de futur, si no hi
hagués estat ell, crec que encara estaríem molt
endarrerits. Va fer coses importantíssimes, en-
tre les quals, que els Jocs Olímpics revifessin
basant-se en el fet que s’hi apuntessin els més
bons. Ell va fer que els Jocs passessin de ser
amateurs a professionals i això va comportar un
salt qualitatiu i quantitatiu.
FXN.– UEFA, COI, FIFA són mons que conei-
xeu bé. ¿Se n’ha de renovar el funcionament?
JLV.– A la FIFA hi vaig ser mentre hi era en Sama-
ranch, en una comissió d’esport i cultura, però on
vaig estar-hi més temps va ser a la UEFA, on te-
nia una missió concreta, la Comissió de Discipli-
na. Vaig ser-hi molts anys com a vocal, després
com a vicepresident i finalment els deu últims
anys de president. La meva comissió va actuar
sempre sense cap pressió, malgrat que tothom
es pensa que el president de la UEFA diu com
es sanciona. Mentre jo hi vaig ser això no va pas-
sar mai, mai, i el que ho digui no sap de què va.
FXN.– Més UEFA: la incorporació del vídeo com
a element decisori per aplicar les sancions...
JLV.– Sí, s’ha vist que era indispensable i ara ja
sembla una cosa tan normal. Però va costar molt,
es temia que hi hauria problemes.
FXN.– ¿Està regulat?, quins se’n veuen?
JLV.– Sí, la Comissió de Disciplina, la que presi-
dia, ho determinava. No se’n veien tants com es
pugui pensar. Semblava que tot el dia estaríem
mirant vídeos i és mentida. Com a màxim, cada
any eren unes sis o set sessions en les quals es
visionaven.
FXN.– Un etern debat: de qui ha de dependre
l’INEFC?
JLV.– Hi ha força gent que creu que s’hauria de
traspassar a la universitat. Jo els pregunto quin ar-
perquè si es volen tirar endavant determinades
coses, calen recursos.
FXN.– Bona part del món de l’esport reclama
la independència. Com ho veieu?
JLV.– Crec que ha de seguir el mateix procés ge-
neral. Ara està encarrilat per anar-hi. Penso que
a Catalunya l’esport hi guanyaria.
FXN.– Tornant a les memòries, tinc la sensa-
ció que us heu quedat curt en moltes qües-
tions...
JLV.– A mi em va costar bastant d’escriure el lli-
bre, perquè molts m’havien dit que és molt com-
plicat. En Carabén mateix em va dir: “He escrit
un llibre i resulta que he perdut molts amics, per-
què com que hi deia el que pensava, alguns
s’han enfadat amb mi, no estan d’acord amb el
que explico, que és la meva visió”. I això em va
retenir bastant. Però al final, en veure que que-
daven moltes coses al tinter i que algú les havia
d’explicar, m’hi vaig decidir.
FXN.– Precisament, com han rebut el llibre les
persones que hi esmenteu, encara vives?
JLV.– Ha estat una rebuda molt favorable, però és
clar, jo també ho atribueixo al fet de tenir unes crí-
tiques de periodistes esportius molt bones que hi
han ajudat i han fet que el llibre s’hagi pràctica-
ment exhaurit.
FXN.– De Samaranch, en dieu el Gran Mestre...
En feu una defensa aferrissada, ¿tant captiva-
va, el seu tracte?
JLV.– No, de tracte no captivava gaire, per-
què era un home bastant sec i eixut en la fei-
DE PERFIL
És la una del migdia.
Entro en una finca
típica de la Dreta
de l’Eixample. Em
fan passar a un
despatx ampli on
em rep Josep Lluís
Vilaseca. L’ambient
respira calma, només
trencada per algun
soroll esgarrinxat
i no del tot somort
que arriba del carrer.
La llum és més
aviat tènue, que mig
permet la meditació.
Les parets, fins dalt
de tot, des de terra,
plenes de llibres de
moltes temàtiques:
esportiva, jurídica,
d’altra mena. El centre
de l’escena és una
taula també atapeïda,
amb el protagonista
encara més al centre.
Parla amb la serenor
dels seus vuitanta-cinc
anys, el coneixement
de la seva trajectòria
i amb la senzillesa del
seu tarannà amable,
un pèl tímid, lletrat
pacient que no vol
passar per davant de
ningú. Amb un lema
a la vida: el principi
de Peters. “L’home
de la gavardina”, com
diu Pep Guardiola
al pròleg de les
memòries
Que consti
en acta,
ens obre el
pensament i les seves
vivències. Una hora
regalada. Una hora
agraïda.
Al Saló de Cent, en rebre la medalla d’or de la ciutat;
davant seu, Romà Cuyàs, també guardonat.
© El Mundo Deportivo / Manel Montilla
Vilaseca ha estat un dirigent apreciat per tot el sector.
