DOCUSPORT - La Revista Núm.31 - page 6

6
DOCUSPORT
La Revista
/ Estiu 2015
la presidia. Era un home que valia i per aquest
motiu es deia que continuaria ell. Però després,
pel que fos, van creure que en aquesta nova
etapa en què s’havien de gestionar els traspas-
sos i les transferències i, en el fons, crear la no-
va estructura de l’esport, jo m’adequava millor
al càrrec.
FXN.– Per què l’SGE no havia de dependre de
cap conselleria?
JLV.– Perquè l’esport té una singularitat especial
i si va a parar a una conselleria, ja sigui de Cultu-
ra o qualsevol altra, pot quedar endarrerit, per no
dir marginat. També he estat sempre en contra
de la idea que l’esport fos una conselleria, potser
sóc l’únic; però en canvi que l’esport estigui lligat
a la Presidència és vital. És on es mana més, hi
tenen una visió de conjunt. Sovint es diu que l’es-
port i la cultura són el mateix; són molt diferents,
complementaris però no el mateix.
FXN.– El moment que considereu més màgic
viscut com a secretari...
JLV.– Em sembla que ho sap tothom, els Jocs
Olímpics. No és el més important, però “màgic”
sí. L’important va ser l’any 1980, quan es va de-
cidir que l’esport es desprengués de Madrid, en-
trés a l’Estatut amb caràcter de matèria exclusiva
i depengués de la Presidència.
FXN.– Un detall de la relació amb Madrid: ¿el
Decret 132/1981 sobre les federacions, per
exemple, va ser acceptat a Madrid com si res?
JLV.– Va ser molt difícil arrencar del 80 al 82 per-
què ningú pensava que l’esport català podia
créixer per si mateix. L’any 82, amb els socialis-
tes i amb l’oportunitat que en Romà Cuyàs va ser
nomenat secretari d’Estat, va facilitar molt que
l’esport català pogués desenvolupar els seus
projectes. Des d’allà i amb els Jocs, es va po-
der transformar Catalunya, sobretot pel que fa a
les instal·lacions esportives. Des del país, in situ,
veus necessitats que des de Madrid no es poden
veure, és més difícil.
FXN.– En quin país s’ha d’emmirallar, Cata-
lunya?
JLV.– Jo crec que Catalunya té les idees molt
clares. S’hauria d’emmirallar en ella mateixa.
S’hauria de potenciar, però necessita recursos,
ENTREVISTA A...
Amb la
independència,
l’esport hi
guanyaria
A la UEFA, la
meva Comissió
de Disciplina
va actuar
sempre sense
cap pressió
Un moment de la presentació de les memòries de Josep Ll. Vilaseca. A la pàgina anterior, signant el Llibre d’honor de la ciutat de Barcelona.
© El Mundo Deportivo / Manel Montilla
1,2,3,4,5 7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,...44
Powered by FlippingBook