Estiu 2015 /
DOCUSPORT
•
La Revista
5
És la primera vegada que repetim en-
trevistat enmés de vint anys d’aques-
aquella primera conversa fa quinze
anys, també és un expert coneixedor
del món del futbol i actor fonamental
del moment d’èxit més important per
a la ciutat i el país modernament: els
Jocs Olímpics del 92. Ara, ja apartat
del treball diari a favor del nostre país
esportiu, acaba de publicar un pessic
de les seves memòries. I ho apro-
fitem per mirar d’ampliar-ne algun
detall més. Com Josep Lluís Vilaseca
repeteix:
Que consti en acta.
Josep Lluís Vilaseca,
memòria viva de l’esport català
ENTREVISTA A...
FXN.– Després de llegir el llibre, em sembla
que sou una mica de la broma, a la britànica...
¿L’encertem?
JLV.– Ho diuen, sí. Sempre és millor ser de la
broma.
FXN.– ¿Els càrrecs van anar venint de rebot o
els buscàveu?
JLV.– No se si “rebot” és la paraula, però si as-
sembla força. Vaig entrar per engegar la nova
etapa democràtica del món de l’esport cata-
là amb la condició d’estar al càrrec de secre-
tari durant dos anys, perquè jo ja tenia el meu
bufet d’advocats. Circumstàncies de la vida,
en comptes d’estar-hi dos anys, n’hi vaig estar
quinze i durant aquell temps vaig viure moltes
experiències noves. La primera (i també una de
les més importants), va ser la candidatura olím-
pica. Va començar a parlar-se’n l’any 1980 i ja
no va parar, vaig ser-hi nomenat en representa-
ció de la Generalitat i m’hi vaig enganxar per tot
el que representava.
FXN.– Quins adjectius triaríeu per definir-vos?
JLV.– Discreció. No fer-me veure massa, no ser
esclau de voler sortir en els mitjans de comuni-
cació. Hi he acabat sortint sovint, però ho he in-
tentat fer sempre en casos excepcionals. Al lli-
bre parlo del principi de Peters, que sempre l’he
tingut molt present, un ha de fer el que li sembla
que pot arribar a fer bé. Perquè es va pujant fins
que s’arriba a la incompetència, i aleshores t’hi
quedes per sempre. Em van fer més propostes,
però vaig voler quedar-me com a secretari ge-
neral, el màxim càrrec de la Generalitat en es-
ports, fins ara.
FXN.– Segons David Moner, no éreu la pri-
mera aposta per al càrrec de secretari gene-
ral de l’Esport. ¿Ens podeu recordar com vau
accedir-hi?
JLV.– La primera opció era una persona que dis-
sortadament ja és morta, en Joan García. Ho era
perquè durant l’etapa d’en Tarradellas ja es va
formar una comissió d’esports i en Joan García
El moment
important
per a l’esport
català va ser
l’any 1980,
quan es va
decidir que es
desprengués
de Madrid,
entrés a
l’Estatut amb
caràcter
de matèria
exclusiva i
depengués del
Departament
de la
Presidència
Francesc X. Navarro
