8
DOCUSPORT
•
La Revista
/ Estiu 2015
ENTREVISTA A...
gument hi ha per fer-ho. “Que anirà millor, que a
tot Espanya és així”. Això a mi no em serveix com
a argument, nosaltres som diferents. Crec que és
bo que estigui adscrit a la universitat, tal com hi es-
tà quant a docència, i a l’òrgan de govern de Ca-
talunya per a la qüestió administrativa. Crec que
és fantàstic, és un bon tàndem. Molts diuen que
si depengués exclusivament de la universitat, eco-
nòmicament sortiria millor. Crec que és mentida, si
surt més econòmic, és un senyal que demostraria
que ha reculat. A més a més, la universitat no s’ha
distingit per entrar en l’esport seriosament, ho va
fer durant una temporada amb l’esport universitari,
però no ha acabat d’aixecar el vol.
FXN.– Per què a la vostra època ni tampoc du-
rant les etapes dels secretaris de CiU no es va
aprovar mai una llei de l’exercici de les profes-
sions de l’esport com sí que va enllestir ERC
en poc temps?
JLV.– Quan vaig arribar a l’esport, a l’INEF la majo-
ria de professors eren antiolímpics. Defensaven que
s’havia de promoure l’esport pur, popular. Aquest
esport ha d’existir i existeix i subsisteix, però es dei-
xava de banda l’esport de competició. Si no es dó-
na corda a l’esport de competició, l’esport base no
creixerà, perquè l’esport de competició és atractiu, i
fa més adeptes, els nens s’hi emmirallen.
FXN.– I per tant, a hores d’ara sí que té sentit
l’existència d’aquesta llei...
JLV.– No es va poder aprovar perquè tampoc no
n’existia tanta necessitat. Ara, també és compli-
cat aplicar la Llei, perquè encareix molt tots els
que treballen d’una manera voluntària i gratuïta
i que ajuden a fer funcionar l’esport. Jo ja no hi
he arribat, en aquest tema, i, per tant, no em sap
greu dir-ho, ens refiàvem de les persones que di-
rigien l’INEF i anava i va molt bé, i per tant, si en
una cosa que ha creat la societat civil, volem po-
sar-hi massa lleis, a vegades es complica.
FXN.– Per cert, com s’han de vincular esport
i política?
JLV.– Si la política genera resolucions contràries
a la forma de fer de l’esport, no es podrà formar
cap vincle. D’altra banda, l’esport internacional té
unes normes que qui no les atén ja pot plegar,
perquè no prosperarà. Ara hi ha un president nou
a la UFEC que sembla que vol fer una transfor-
mació o un plantejament important per a l’esport i
veurem com evoluciona.
FXN.– Esteu al dia... ¿Enyoreu el càrrec?
JLV.– No, gens. És un càrrec molt bonic, però es-
gotador. Ja hi vaig ser massa anys. Quan acabes,
ets una altra persona, no et pots incorporar a la
vida diària com si res, és molt difícil.
FXN.– Actualment, quins interessos, no sé si
dir-ne passions, us motiven.
JLV.– Seguir l’esport, sobretot el futbol, que és “el
meu esport” i és apassionant.
FXN.– Quin ha estat el llegat Vilaseca a l’es-
port català?
JLV.– Tenim una Secretaria General, tot i que a
mi m’hauria agradat que es digués Viceconse-
lleria. L’INEF com a peça fonamental. I el CAR,
que funciona i està molt ben dirigit. Aquests tres
pilars són els que s’han de desenvolupar, el que
passa és que cal tenir recursos. Jo crec que
aquest és el llegat.
»
¿Acta o vídeo?...
Jo triaria l’acta, perquè
l’acta pot incloure
moltes coses del partit.
¿Castigar o prevenir?
Sempre prevenir;
prevenir i castigar, però
primer prevenir.
¿COI o CIO?
Jo ho dic de tota
manera, però que
consti que CIO era el
que sempre deia en
Samaranch. Sí, podem
dir-ne “paraula de
Samaranch”.
Un lloc per viure...
Barcelona, no n’hi ha
d’altre.
Un fet històric que us
hauria agradat viure...
És un fet històric que
ja he viscut: Sud-àfrica
amb en Mandela. És
bonic i també hi intervé
l’esport.
Què no suporteu?
Les tertúlies esportives
que s’obren als oients
sense identificar-
los. Em diuen que
això “enganxa” molt
l’audiència, però a mi
em “desenganxa”. No
ho suporto.
¿Consta en acta tot el
que volíeu?
Sempre queden coses
al tinter.
¿Hi haurà continuïtat?
No.
Ras i curt
Pere Miró, Josep Ll. Vilaseca, Xavier Trias i Romà Cuyàs (d’esquerra a dreta).
Foto institucional a l’Ajuntament.
